La cardioversión en la fibrilación auricular: uso actual e implicaciones clínicas
Contribucions i coneixements nous que aporta la tesi: Aporta informació original sobre la utilització de la cardioversió elèctrica a la pràctica clínica, diferent de la que constava a diferents assajos clínics publicats. Aquests nous coneixements tenen implicacions clíniques rellevants. Metodologia...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2013 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/585962 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/585962 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Cardioversió Fibrilació auricular Embolisme Ciències de la salut 61 616.1 |
| Sumario: | Contribucions i coneixements nous que aporta la tesi: Aporta informació original sobre la utilització de la cardioversió elèctrica a la pràctica clínica, diferent de la que constava a diferents assajos clínics publicats. Aquests nous coneixements tenen implicacions clíniques rellevants. Metodologia emprada i conclusions més rellevants: En els estudis realitzats es recullen dades de manera prospectiva i consecutiva de 1.515 pacients amb fibril·lació auricular remesos a cardioversió elèctrica en 97 hospitals espanyols entre l'1 de febrer i el 30 de juny de 2004. S'ha realitzat una anàlisi estadística descriptiva de les diferents variables enregistrades, així com diferents anàlisis multi variants per a determinar factors predictors de les complicacions descrites. Les conclusions més rellevants són: En la pràctica habitual, l'ACO s'utilitza freqüentment després d'una cardioversió en pacients amb risc d'embolisme baix o moderat. Comparant el risc embolic i hemorràgic, la AO a llarg termini no pareix recomanada en pacients amb una puntuació de CHADS2 d'1 (quan són 75 anys) o de 0 que romanen en RS després del primer mes de la cardioversió. L'absència d'obesitat, el temps d'evolució de la FA inferior a un any i l'absència de cardiopatia estructural es van identificar com a factors predictors de reversió a RS. Els pacients remesos a cardioversió en Espanya tenen un perfil de risc cardiovascular menor que els pacients inclosos en l'estudi AFFIRM i aparentment menor que el de l'estudi RACE. En la pràctica habitual, després d'una cardioversió elèctrica efectiva per FA persistent en pacients sense cardiopatia estructural, la gran majoria rep fàrmacs antiarritmics, principalment amiodarona. El seu us és el principal factor relacionat amb el manteniment del ritme sinusal 1 any després. La SC es va relacionar amb l'èxit de l'ECV en pacients tractats amb energia monofàsica, mentre que no vam identificar cap factor predictor en pacients tractats amb energia bifàsica. L'energia bifàsica fou més efectiva en pacients amb una SC elevada. |
|---|