Greenhouse archipelago : reinterpretació del passat industrial del Molí d’en Busquets aplicada al món agrícola
El present treball es basa en una proposta interescalar per a la recuperació d’un espai de setanta-cinc hectàrees ocupat entre els segles XVII i XX per la fàbrica del Molí d’En Busquets, a Castellar del Vallès. Un conjunt de ruïnes amagades entre la vegetació fan que aparegui la necessitat d’interve...
| Autores: | , |
|---|---|
| Formato: | tesis de maestría |
| Fecha de publicación: | 2022 |
| País: | España |
| Recursos: | Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) |
| Repositorio: | UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPC |
| Idioma: | catalán |
| OAI Identifier: | oai:upcommons.upc.edu:2117/369924 |
| Acesso em linha: | https://hdl.handle.net/2117/369924 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palavra-chave: | Landscape protection Orchards Irrigation canals and flumes Paisatge -- Protecció Horts Sèquies Àrees temàtiques de la UPC::Urbanisme::Arquitectura del paisatge |
| Resumo: | El present treball es basa en una proposta interescalar per a la recuperació d’un espai de setanta-cinc hectàrees ocupat entre els segles XVII i XX per la fàbrica del Molí d’En Busquets, a Castellar del Vallès. Un conjunt de ruïnes amagades entre la vegetació fan que aparegui la necessitat d’intervenir en un lloc realment atractiu però deixat a la seva pròpia sort, confiant en l’arquitectura com a eina per establir un ordre que permeti el desenvolupament natural del lloc donant-li també un nou ús que l'activi. La presència massiva de parcel·les agrícoles repartides al llarg de la llera del riu Ripoll aporten una atmòsfera interessant però, a l'hora, redueixen la relació física i visual entre l’usuari i l’entorn natural. És per aquesta raó, entre d’altres, que es decideix reubicar una sel·lecció de parcel·les agràries de la llera del riu a la parcel·la de projecte per tal de millorar tant les condicions de salubritat i accessibilitat de la pròpia horta com les qualitats paisatgístiques del riu. La intervenció es basa en el màxim respecte pel creixement de l’actual vegetació i en l’aprofitament de totes les infraestructures localitzades sota terra degut a la decisió de no malmetre l'actual sèquia durant l'enderroc de la fàbrica al 2008. Fonaments, galeries subterrànies i canalitzacions seràn reaprofitades per la generació d'un nou espai de producció agrícola a Castellar del Vallès. L’arquitectura de la intervenció, per últim, més enllà de partir de la base de l’aprofitament de les infraestructures existents, seguirà l’ús de les estructures lleugeres amb capacitats climàtiques passives per resoldre els aspectes constructius de la proposta, aconseguint una estètica general que recorda a un gran conjunt d’hivernacles que floten sobre una vegetació frondosa a mode d’arxipèlags. |
|---|