Estudio de los efectos tafonómicos observados en los restos cadavéricos de Sus scrofa domestica
La Tafonomia permet entendre els processos que pateixen els cossos post mortem. L'objectiu de la present Tesi Doctoral és relacionar els efectes tafonòmics observats en diferents enterraments amb els possibles agents i processos tafonòmics que els van causar. Per a això, es van crear les instal...
| Author: | |
|---|---|
| Format: | doctoral thesis |
| Publication Date: | 2021 |
| Country: | España |
| Institution: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repository: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Language: | Spanish |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:251717 |
| Online Access: | https://ddd.uab.cat/record/251717 |
| Access Level: | Open access |
| Keyword: | Tafonomia Antropologia de camp Model animal Taphonomy Antropología de campo Field anthropology Modelo animal Animal model Ciències Experimentals |
| Summary: | La Tafonomia permet entendre els processos que pateixen els cossos post mortem. L'objectiu de la present Tesi Doctoral és relacionar els efectes tafonòmics observats en diferents enterraments amb els possibles agents i processos tafonòmics que els van causar. Per a això, es van crear les instal·lacions Taphos-m amb 26 estructures funeràries de diferents característiques constructives (espai buit vs. espai colmatat) i reproduint enterraments amb calç i embalatge de tela. En elles van ser enterrats exemplars de Sus scrofa domestica de característiques biològiques conegudes. Es va realitzar un seguiment continuat de les instal·lacions i entre 3 i 6 anys després de l'inici del projecte es van analitzar els enterraments. El pas del temps va modificar de manera considerable l'estat de les instal·lacions: la vegetació va créixer de forma abundant cobrint completament les estructures funeràries; es van produir depressions del terreny de les fosses simples que es van mantenir en el temps; i el despreniment del turó pròxim a les instal·lacions va cobrir de sediment i danyar algunes estructures funeràries provocant la pèrdua de la hermeticitat de totes elles. A cada intervenció es va valorar l'estat cadavèric de les carcasses, la distribució espacial òssia, les modificacions en la superfície cortical dels ossos i la fragmentació òssia, i es van intentar relacionar amb els possibles agents i processos responsables, entre ells, la fauna cadavèrica i els fongs associats als enterraments. La tipologia de l'estructura funerària va determinar l'estat cadavèric de les carcasses i va donar lloc a diferents patrons de distribució espacial òssia, des de articulat estricte a desplaçat. Els canvis en la superfície cortical dels ossos (canvis de coloració, taques, perforacions, exfoliació, etc.) i la fragmentació òssia van ser ocasionades per diferents agents i processos tafonòmics, majoritàriament de naturalesa biològica. A més, es van identificar diferents grups d'insectes en els enterraments de Taphos-m: necròfags, necròfils, omnívors i espècies oportunistes que van colonitzar les carcasses pre- i post-deposició dels porcs en les estructures funeràries. La manca d'un protocol de treball estandarditzat per al mostreig i estudi de les colònies fúngiques associades als enterraments va suposar el disseny de diferents estratègies de treball per Taphos-m. El mostreig amb plaques de contacte RODAC amb un mitjà de cultiu amb antibiòtic va garantir el creixement i posterior estudi de les colònies al laboratori. Tot i que la majoria de colònies identificades ja havien estat relacionades amb cossos en descomposició, 14 gèneres no s'havien vinculat mai a aquest tipus de substrat. En conclusió, en les estructures d'espai buit es van conservar més els teixits tous i la tela de cotó, les carcasses es van desarticular, els ossos van presentar una coloració més fosca i amb taques pels líquids de la descomposició, hi va haver major accés de la fauna cadavèrica colonitzadora post-deposició i en els enterraments amb calç es va observar la crosta de calç envoltant la carcassa. En canvi, en les estructures colmatadas, les carcasses estaven esqueletizadas i, en general, van mantenir la distribució espacial òssia, la coloració dels ossos va ser més clara pel contacte prolongat i directe amb el sediment, l'accés de la fauna cadavèrica va estar limitat i només es van observar petits residus de calç. |
|---|