Valor semiològic, en la diabetis no insulinodependent, de la insulina sèrica 120 minuts postingesta de glucosa

[cat] L'any 1.960 Yalow i Berson obriren una nova època en la bioquímica clínica al descriure que havien determinat la insulina sèrica per un mètode ràdio-immunològic (Yalow, 1.960). No obstant això, el motiu de la gran transcendència que tingué la comunicació no rau en la possibilitat de deter...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Miró i Balagué, Jaume
Tipo de recurso: tesis doctoral
Estado:Versión publicada
Fecha de publicación:1983
País:España
Institución:CBUC, CESCA
Repositorio:TDR. Tesis Doctorales en Red
OAI Identifier:oai:www.tdx.cat:10803/689002
Acceso en línea:http://hdl.handle.net/10803/689002
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Insulina
Insulin
Diabetis
Diabetes
Ciències de la Salut
612
id ES_366df79833458e2c25a9babae879a470
oai_identifier_str oai:www.tdx.cat:10803/689002
network_acronym_str ES
network_name_str España
repository_id_str
spelling Valor semiològic, en la diabetis no insulinodependent, de la insulina sèrica 120 minuts postingesta de glucosaMiró i Balagué, JaumeInsulinaInsulinDiabetisDiabetesCiències de la Salut612[cat] L'any 1.960 Yalow i Berson obriren una nova època en la bioquímica clínica al descriure que havien determinat la insulina sèrica per un mètode ràdio-immunològic (Yalow, 1.960). No obstant això, el motiu de la gran transcendència que tingué la comunicació no rau en la possibilitat de determinar el paràmetre en qüestió, sinó en la metodologia emprada. En efecte, mentre que la ràdio-immunoanàlisi ha estat durant dues dècades la "vedette" tecnològica dels laboratoris de química clínica, la determinació de la insulinèmia ha ocupat un lloc molt secundari en l'exploració biològica de la diabetis mellitus, reservant-se el seu ús preferentment per a la diagnosi. El desenrotllament d'una metodologia per a efectuar anàlisis enzimo-immunològiques (Engvall, 1.971), va encetar una important via al possibilitar que la gran majoria de laboratoris, que òbviament no disposaven d’instal·lacions adequades per a treballar amb materials radioactius, poguessin practicar determinacions de substàncies altament diluïdes en la mostra analitzada, com és el cas de les hormones. L'any 1.979, arran de l'aparició del primer "kit" comercial per a la determinació d'insulina pel mètode ELISA (Enzymun-Test Insulina® , Boehringer Mannheim), vàrem plantejar-nos a la Secció de bioquímica Clínica de l'Hospital de la Creu Roja de l’Hospitalet de Llobregat si aquest paràmetre no podria ser d'utilitat per a simplificar una de les proves més farragoses i al mateix temps més sol·licitades, com és la prova de sobrecàrrega oral de glucosa amb cinc determinacions de glucosa sèrica. Per a avaluar quines .eren aquestes possibilitats varen estudiar-se, en persones amb historia clínica coneguda, els resultats de la prova de sobrecàrrega oral de glucosa amb valors de glucosa i insulina sèriques cada mitja hora, fins a transcórrer dues hores des de la ingestió de glucosa (Miró i Fuentes, 1.980). Partint de les dades obtingues, va emprendre's un estudi més complet, que ha donat origen a la present tesi. Varen entrar en l'estudi 240 persones adultes, de les que hom coneixia la historia clínica i s'agruparen, seguint els criteris del “National Diabetes Data Group” del “National Institutes of Health” dels Estats Units. L'objectiu principal va ser el d'avaluar el valor semiològic entès com el grau d'informació subministrada, de la conjunció de glucèmia i insulinèmia als 120 minuts d'una ingestió normalitzada de glucosa i comparar-lo amb el de la prova de tolerància a la glucosa oral. En el cas dels obesos també es tingueren en compte les concentracions basals d'insulina sèrica. Paral·lelament, va aprofitar-se l'experiment per a obtenir dades que permetessin aprofundir en la naturalesa dels fets estudiats. Això va realitzar-se investigant les relacions de la insulina post-ingesta amb l'hemoglobina glucosilada i amb la variació de la concentració de triglicèrid sèric causada per la sobrecàrrega de glucosa.Universitat de BarcelonaFuentes i Arderiu, XavierUniversitat de Barcelona. Departament de Fisiologia Animal202320231983info:eu-repo/semantics/doctoralThesisinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion288 p.application/pdfhttp://hdl.handle.net/10803/689002TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)reponame:TDR. Tesis Doctorales en Redinstname:CBUC, CESCACatalánL'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/info:eu-repo/semantics/openAccessoai:www.tdx.cat:10803/6890022026-06-14T12:46:07Z
dc.title.none.fl_str_mv Valor semiològic, en la diabetis no insulinodependent, de la insulina sèrica 120 minuts postingesta de glucosa
title Valor semiològic, en la diabetis no insulinodependent, de la insulina sèrica 120 minuts postingesta de glucosa
spellingShingle Valor semiològic, en la diabetis no insulinodependent, de la insulina sèrica 120 minuts postingesta de glucosa
Miró i Balagué, Jaume
Insulina
Insulin
Diabetis
Diabetes
Ciències de la Salut
612
title_short Valor semiològic, en la diabetis no insulinodependent, de la insulina sèrica 120 minuts postingesta de glucosa
title_full Valor semiològic, en la diabetis no insulinodependent, de la insulina sèrica 120 minuts postingesta de glucosa
title_fullStr Valor semiològic, en la diabetis no insulinodependent, de la insulina sèrica 120 minuts postingesta de glucosa
title_full_unstemmed Valor semiològic, en la diabetis no insulinodependent, de la insulina sèrica 120 minuts postingesta de glucosa
title_sort Valor semiològic, en la diabetis no insulinodependent, de la insulina sèrica 120 minuts postingesta de glucosa
dc.creator.none.fl_str_mv Miró i Balagué, Jaume
author Miró i Balagué, Jaume
author_facet Miró i Balagué, Jaume
author_role author
dc.contributor.none.fl_str_mv Fuentes i Arderiu, Xavier
Universitat de Barcelona. Departament de Fisiologia Animal
dc.subject.none.fl_str_mv Insulina
Insulin
Diabetis
Diabetes
Ciències de la Salut
612
topic Insulina
Insulin
Diabetis
Diabetes
Ciències de la Salut
612
description [cat] L'any 1.960 Yalow i Berson obriren una nova època en la bioquímica clínica al descriure que havien determinat la insulina sèrica per un mètode ràdio-immunològic (Yalow, 1.960). No obstant això, el motiu de la gran transcendència que tingué la comunicació no rau en la possibilitat de determinar el paràmetre en qüestió, sinó en la metodologia emprada. En efecte, mentre que la ràdio-immunoanàlisi ha estat durant dues dècades la "vedette" tecnològica dels laboratoris de química clínica, la determinació de la insulinèmia ha ocupat un lloc molt secundari en l'exploració biològica de la diabetis mellitus, reservant-se el seu ús preferentment per a la diagnosi. El desenrotllament d'una metodologia per a efectuar anàlisis enzimo-immunològiques (Engvall, 1.971), va encetar una important via al possibilitar que la gran majoria de laboratoris, que òbviament no disposaven d’instal·lacions adequades per a treballar amb materials radioactius, poguessin practicar determinacions de substàncies altament diluïdes en la mostra analitzada, com és el cas de les hormones. L'any 1.979, arran de l'aparició del primer "kit" comercial per a la determinació d'insulina pel mètode ELISA (Enzymun-Test Insulina® , Boehringer Mannheim), vàrem plantejar-nos a la Secció de bioquímica Clínica de l'Hospital de la Creu Roja de l’Hospitalet de Llobregat si aquest paràmetre no podria ser d'utilitat per a simplificar una de les proves més farragoses i al mateix temps més sol·licitades, com és la prova de sobrecàrrega oral de glucosa amb cinc determinacions de glucosa sèrica. Per a avaluar quines .eren aquestes possibilitats varen estudiar-se, en persones amb historia clínica coneguda, els resultats de la prova de sobrecàrrega oral de glucosa amb valors de glucosa i insulina sèriques cada mitja hora, fins a transcórrer dues hores des de la ingestió de glucosa (Miró i Fuentes, 1.980). Partint de les dades obtingues, va emprendre's un estudi més complet, que ha donat origen a la present tesi. Varen entrar en l'estudi 240 persones adultes, de les que hom coneixia la historia clínica i s'agruparen, seguint els criteris del “National Diabetes Data Group” del “National Institutes of Health” dels Estats Units. L'objectiu principal va ser el d'avaluar el valor semiològic entès com el grau d'informació subministrada, de la conjunció de glucèmia i insulinèmia als 120 minuts d'una ingestió normalitzada de glucosa i comparar-lo amb el de la prova de tolerància a la glucosa oral. En el cas dels obesos també es tingueren en compte les concentracions basals d'insulina sèrica. Paral·lelament, va aprofitar-se l'experiment per a obtenir dades que permetessin aprofundir en la naturalesa dels fets estudiats. Això va realitzar-se investigant les relacions de la insulina post-ingesta amb l'hemoglobina glucosilada i amb la variació de la concentració de triglicèrid sèric causada per la sobrecàrrega de glucosa.
publishDate 1983
dc.date.none.fl_str_mv 1983
2023
2023
dc.type.none.fl_str_mv info:eu-repo/semantics/doctoralThesis
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
format doctoralThesis
status_str publishedVersion
dc.identifier.none.fl_str_mv http://hdl.handle.net/10803/689002
url http://hdl.handle.net/10803/689002
dc.language.none.fl_str_mv Catalán
language_invalid_str_mv Catalán
dc.rights.none.fl_str_mv http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/
info:eu-repo/semantics/openAccess
rights_invalid_str_mv http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/
eu_rights_str_mv openAccess
dc.format.none.fl_str_mv 288 p.
application/pdf
dc.publisher.none.fl_str_mv Universitat de Barcelona
publisher.none.fl_str_mv Universitat de Barcelona
dc.source.none.fl_str_mv TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
reponame:TDR. Tesis Doctorales en Red
instname:CBUC, CESCA
instname_str CBUC, CESCA
reponame_str TDR. Tesis Doctorales en Red
collection TDR. Tesis Doctorales en Red
repository.name.fl_str_mv
repository.mail.fl_str_mv
_version_ 1869405957572788224
score 15,301629

Similares en LA Referencia