Proactive management of uncertainty to improve scheduling robustness in proces industries

Dinamisme, capacitat de resposta i flexibilitat són característiques essencials en el desenvolupament de la societat actual. Les noves tendències de globalització i els avenços en tecnologies de la informació i comunicació fan que s'evolucioni en un entorn altament dinàmic i incert. La incertes...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Bonfill Teixidor, Anna
Tipo de recurso: tesis doctoral
Fecha de publicación:2006
País:España
Institución:Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)
Repositorio:UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPC
Idioma:inglés
OAI Identifier:oai:upcommons.upc.edu:2117/93763
Acceso en línea:https://hdl.handle.net/2117/93763
https://dx.doi.org/10.5821/dissertation-2117-93763
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:risk management
stochastic modeling
robustness
uncertainty
proactive scheduling
Fabricació -- Control -- Automatització
Fabricació -- Gestió -- Automatització
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria química
Descripción
Sumario:Dinamisme, capacitat de resposta i flexibilitat són característiques essencials en el desenvolupament de la societat actual. Les noves tendències de globalització i els avenços en tecnologies de la informació i comunicació fan que s'evolucioni en un entorn altament dinàmic i incert. La incertesa present en tot procés esdevé un factor crític a l'hora de prendre decisions, així com un repte altament reconegut en l'àrea d'Enginyeria de Sistemes de Procés (PSE). <br/><br/>En el context de programació de les operacions, els models de suport a la decisió proposats fins ara, així com també software comercial de planificació i programació d'operacions avançada, es basen generalment en dades estimades, assumint implícitament que el programa d'operacions s'executarà sense desviacions. La reacció davant els efectes de la incertesa en temps d'execució és una pràctica habitual, però no sempre resulta efectiva o factible. L'alternativa és considerar la incertesa de forma proactiva, és a dir, en el moment de prendre decisions, explotant el coneixement disponible en el propi sistema de modelització.<br/><br/>Davant aquesta situació es plantegen les següents preguntes: què s'entén per incertesa? Com es pot considerar la incertesa en el problema de programació d'operacions? Què s'entén per robustesa i flexibilitat d'un programa d'operacions? Com es pot millorar aquesta robustesa? Quins beneficis comporta? Aquesta tesi respon a aquestes preguntes en el marc d'anàlisis operacionals en l'àrea de PSE. La incertesa es considera no de la forma reactiva tradicional, sinó amb el desenvolupament de sistemes proactius de suport a la decisió amb l'objectiu d'identificar programes d'operació robustos que serveixin com a referència pel nivell inferior de control de planta, així com també per altres centres en un entorn de cadenes de subministrament. <br/><br/>Aquest treball de recerca estableix les bases per formalitzar el concepte de robustesa d'un programa d'operacions de forma sistemàtica. Segons aquest formalisme, els temps d'operació i les ruptures d'equip són considerats inicialment com a principals fonts d'incertesa presents a nivell de programació de la producció. El problema es modelitza mitjançant programació estocàstica, desenvolupant-se finalment un entorn d'optimització basat en simulació que captura les múltiples fonts d'incertesa, així com també estratègies de programació d'operacions reactiva, de forma proactiva. La metodologia desenvolupada en el context de programació de la producció s'estén posteriorment per incloure les operacions de transport en sistemes de múltiples entitats i incertesa en els temps de distribució. Amb aquesta perspectiva més àmplia del nivell d'operació s'estudia la coordinació de les activitats de producció i transport, fins ara centrada en nivells estratègic o tàctic. L'estudi final considera l'efecte de la incertesa en la demanda en les decisions de programació de la producció a curt termini. El problema s'analitza des del punt de vista de gestió del risc, i s'avaluen diferents mesures per controlar l'eficiència del sistema en un entorn incert.<br/><br/>En general, la tesi posa de manifest els avantatges en reconèixer i modelitzar la incertesa, amb la identificació de programes d'operació robustos capaços d'adaptar-se a un ampli rang de situacions possibles, enlloc de programes d'operació òptims per un escenari hipotètic. La metodologia proposada a nivell d'operació es pot considerar com un pas inicial per estendre's a nivells de decisió estratègics i tàctics. Alhora, la visió proactiva del problema permet reduir el buit existent entre la teoria i la pràctica industrial, i resulta en un major coneixement del procés, visibilitat per planificar activitats futures, així com també millora l'efectivitat de les tècniques reactives i de tot el sistema en general, característiques altament desitjables per mantenir-se actiu davant la globalitat, competitivitat i dinàmica que envolten un procés.