Relationship between cardiorespiratory fitness, cognition, structural and functional brain health in middle-aged adults
En els darrers anys, l'esperança de vida ha augmentat significativament, tot i que no necessàriament acompanyada d'un augment de la salut. L'edat avançada és un dels factor de risc més rellevant pel desenvolupament de trastorns neurològics i psiquiàtrics. No obstant això, amplis estud...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2024 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | inglés |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:296497 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/296497 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Neuroimatge Neuroimaging Neuroimagen Cognició Cognition Cognición Aptitud cardiorespiratòria Cardiorespiratory fitness Aptitud cardiorrespiratoria Ciències de la Salut |
| Sumario: | En els darrers anys, l'esperança de vida ha augmentat significativament, tot i que no necessàriament acompanyada d'un augment de la salut. L'edat avançada és un dels factor de risc més rellevant pel desenvolupament de trastorns neurològics i psiquiàtrics. No obstant això, amplis estudis han establert que els canvis estructurals i funcionals produïts en el cervell i històricament associats a malalties neurodegeneratives es poden produir entre 10 i 20 anys abans que es manifestin els símptomes reals de dites patologies. Malgrat la rellevància d'abordar diferents estils de vida en el context de la prevenció i la promoció d'estratègies de salut global, els mecanismes precisos subjacents a les associacions entre l'adherència a aquests estil de vida concrets i els factors de salut cerebral front l'envelliment o en les etapes inicials de certs patologies neurodegeneratives encara no son del tot clars. En la present tesi hem examinat els correlats mecanicistes de la relació entre l'aptitud cardiorespiratòria en la mitjana edat (40-65 anys) i les habilitats cognitives i la salut mental. En última instància, hem caracteritzat l'aptitud cardiorespiratòria com un factor neuro-protector amb mesures de salut estructural i funcional del cervell que potencialment podrien contribuir al desenvolupament d'intervencions d'estils de vida més efectives i precises per mantenir i millorar la salut cerebral durant el procés natural d'envelliment. En el primer estudi, en una mostra de 501 persones de mitjana edat (entre 40 i 65 anys), hem estudiat si hi ha correlacions entre dos factors de salut cardiovascular modificables, com son l'aptitud cardiorespiratòria i el risc cardiovascular, i les seves relacions amb cognició. A més, hem explorat les possibles vies subjacents que poden explicar aquestes connexions. La nostra anàlisi ha demostrat que tenir una condició cardiorespiratòria més elevada està associat significativament amb millors habilitats visuoespaials i la resolució de problemes en el grup de més edat (entre 55 i 65 anys). En canvi, el risc cardiovascular es va associar negativament amb un millor raonament visuoespaial i capacitat de resolució de problemes, flexibilitat, velocitat de processament i memòria. Aquestes relacions també van ser mediades per l'estructura del cervell (concretament el gruix cortical) destacant una possible via mecanicista a través de la qual una major aptitud cardiorespiratòria i un menor risc cardiovascular poden afectar positivament la funció cognitiva en adults de mitjana edat. En el segon estudi, vam voler caracteritzar millor els mecanismes neuronals pels quals l'aptitud cardiovascular podria influir potencialment en la salut mental a la mitjana edat. L'estudi es va dur a terme en una mostra de 418 adults sans de mitjana edat (entre 40 i 65 anys). Les nostres troballes van demostrar que una condició cardiorespiratòria més elevada està associada amb símptomes més baixos d'ansietat i estrès. A més, més connectivitat funcional dins la xarxa Default Mode s'associa amb millor aptitud cardiorespiratòria i puntuacions d'estrès més baixes. Tanmateix, la connectivitat funcional entre la xarxa Frontoparietal i la xarxa Salience s'associa amb una millor condició cardiorespiratòria i puntuacions d'estrès més baixes. Els nostres resultats també van indicar que la combinació d'una major integració de la xarxa Default Mode i una millor sincronia entre les xarxes Salience-Frontoparietal media la relació entre la capacitat cardiorespiratòria i l'estrès. En resum, els nostres resultats suggereixen que les diferències interindividuals en la relació entre la connectivitat funcional de les xarxes del Model Triple Network amb l'estrès a la mitjana edat s'expliquen parcialment per les variacions en l'aptitud cardiorespiratòria donant així suport a la importància de participar en hàbits d'estil de vida modificables que poden promoure la salut mental i cerebral al llarg de la vida. |
|---|