Herodor d'Heraclea: Edició crítica, traducció i comentari mitogràfic
Nascut a la costa sud del Pont Euxí a finals del segle V aC, el treball intel·lectual d’Herodor d’Heraclea Pòntica pertany a la primera tradició mitogràfica. Tot i que el públic lector de la literatura mitogràfica era substancial i variat, la majoria dels seus textos han estat transmesos indirectame...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2024 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/693034 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/693034 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Mitografia Mythography Mitografía Herodor Herodorus Herodoro Ciències Humanes 80 |
| Sumario: | Nascut a la costa sud del Pont Euxí a finals del segle V aC, el treball intel·lectual d’Herodor d’Heraclea Pòntica pertany a la primera tradició mitogràfica. Tot i que el públic lector de la literatura mitogràfica era substancial i variat, la majoria dels seus textos han estat transmesos indirectament a través de citacions. Una Argonàutica apareix com a títol i motiu entre els seixanta-set fragments conservats sota l’autoritat d’Herodor. Això no obstant, era conegut principalment per la seva Heraclea, una obra monumental d’almenys disset llibres sobre la vida i l’obra d’Hèracles. A més a més, els textos que es conserven mostren un interès per una varietat de temes que van més enllà de la informació mitogràfica. Com suggereix el títol “Herodor d’Heraclea: edició crítica, traducció, comentari mitogràfic”, els objectius principals eren: a) elaborar una edició crítica revisada, b) oferir una traducció al català, i c) produir un comentari mitogràfic i textual acurat, línia per línia, dels fragments. La seva singularitat es manifesta en tres aspectes: la seva posició determinant com a escriptor en prosa vinculat al Mar Negre i a la seva “prehistòria mitològica”; la seva perspectiva racionalitzadora cap al mite; i el seu coneixement velat de certes doctrines pitagòriques. L’activitat d’Herodor s’ha de situar en un context molt específic: Heraclea Pòntica, una ἀποικία megaresa i beòcia al Mar Negre. Un factor significatiu en la seva producció literària és el fet que es trobava a la perifèria del món grec clàssic. Probablement, Herodor estava interessat en mites connectats a la seva regió perquè històries com l’Argonàutica desdibuixaven les categories simples de grecs i no grecs per construir una ascendència mítica compartida. Malgrat els estereotips hostils, aquestes històries proporcionaven un marc ideològic per a la cooperació tant entre locals com amb els estrangers grecs. Els fragments d’Herodor contenen informació valuosa sobre la realitat històrica de la colònia i els seus interessos polítics, ja que serveixen com a exemple de l’ús de connexions simbòliques a través d’històries mítiques en benefici de les elits heracleotes. Així mateix, els fragments d’Herodor solen oferir versions racionalitzades de mites ben coneguts. La racionalització s’ha d’entendre com històries més “plausibles històricament”, però sempre en els termes propis de cada autor. Finalment, és important tenir en compte que alguns fragments mostren nocions pitagòriques aplicades als mites en qüestió. La concurrència entre racionalització i pitagorisme no ha estat estudiada fins ara i no s’ha de donar per feta. A través del comentari dels fragments, he examinat la correlació entre aquests dos fenòmens en l’obra d’Herodor, especialment tenint en compte els σύμβολα pitagòrics com una manifestació primerenca de la interpretació mítica. |
|---|