Gestión de riesgos socio-naturales en el Chaco Central paraguayo
L'acció col·lectiva territorial se centra a incrementar l'stakeholder i la participació crítica de les persones per a la conservació dels ecosistemes i la gestió dels riscos socio-naturals. Aquesta recerca pretén aprofundiren elselements d'anàlisi necessaris per a l'elaboració d&...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2021 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | español |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:265547 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/265547 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Acció col·lectiva Acción colectiva Collective action Desastres Disasters Paraguai Paraguay Ciències Humanes |
| Sumario: | L'acció col·lectiva territorial se centra a incrementar l'stakeholder i la participació crítica de les persones per a la conservació dels ecosistemes i la gestió dels riscos socio-naturals. Aquesta recerca pretén aprofundiren elselements d'anàlisi necessaris per a l'elaboració d'estratègies d'acció col·lectiva en contextosd'alta incertesa climàtica. El treball es basa en la Teoria de l'Acció Col·lectiva de Charles Tilly, la Teoria dels Comuns d'Elinor Ostrom i l'Estratègia de Reducció i Gestió de Riscos de les Nacions Unides. La tesi presenta quatre casos pràctics sobre; tipus d'organització en situacions de desastre, adaptació a la variabilitat climàtica desenvolupada per un grup religiós i gestió de riscos davant incendis forestals a la zona central del Chaco paraguaià. A continuació, es detallen fins a cinc resultats transversals. 1. La resiliència social comunitària està fortament condicionada per certes característiques dels riscos, com ara la magnitud i la durada de l'esdeveniment advers. 2. Com més valors comparteixin lespersones,més gran serà la conservació i gestió dels recursos d'ús comú. No obstant això, cal tenir en compte que, en les societats multiculturals, aquest tipus de procés podria generar desigualtats. 3. Cal demostrar que la gestió i la reducció del risc de desastres, així com l'adaptació al canvi climàtic, es poden incorporar i/o formar part dels plans de desenvolupament i no necessàriament han d'anar per separat. 4. S'han d'actualitzar els marcs legals nacionals per acompanyar la implementació dels marcs internacionals d'actuació. 5. Els municipis i les governacions han d'assumir el compromís d'augmentar la percepció i la responsabilitat col·lectiva davant els riscos que desencadenen els desastres. |
|---|