Studies on societal metabolism from households to the global economy
Assolir la sostenibilitat és un problema pervers que requereix la consideració de moltes variables i camps no equivalents i no comparables simultàniament, no només la mitigació i l’adaptació al canvi climàtic, com s’emmarca en molts casos. Aquests inclouen altres qüestions, com l’escassetat de recur...
| Author: | |
|---|---|
| Format: | doctoral thesis |
| Status: | Published version |
| Publication Date: | 2023 |
| Country: | España |
| Institution: | CBUC, CESCA |
| Repository: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/690394 |
| Online Access: | http://hdl.handle.net/10803/690394 |
| Access Level: | Open access |
| Keyword: | Metabolisme social Metabolismo social Societal metabolism Economia biofísica Economía biofísica Biophysical economics Sostenibilitat Sostenibilidad Sustainability Ciències Socials 33 |
| Summary: | Assolir la sostenibilitat és un problema pervers que requereix la consideració de moltes variables i camps no equivalents i no comparables simultàniament, no només la mitigació i l’adaptació al canvi climàtic, com s’emmarca en molts casos. Aquests inclouen altres qüestions, com l’escassetat de recursos (pic del petroli, escassetat de fòsfor, etc.), la contaminació, la pèrdua de biodiversitat, la desforestació, l’eutrofització, la fam i la pobresa. Per fer front a aquesta policrisi, hem d’entendre el metabolisme dels sistemes socioecològics més enllà d’una mera explicació dels inputs i outputs, incloses la configuració interna de la societat i el paper i el nexe dels recursos. D’aquesta manera, podem explorar l’espai d’opcions per a transformacions profundes. Els elements funcionals i estructurals dels sistemes socioecològics s’organitzen jeràrquicament i en xarxes, de la mateixa manera que les cèl·lules constitueixen òrgans connectats en cossos. En aquesta tesi, exploro alguns conceptes crítics i passats per alt que transformen el paradigma econòmic: metabolisme societal, xarxes, límits biofísics i solucions de compromís. L’objectiu és contribuir a la comprensió holística i l’anàlisi quantitativa dels sistemes socioecològics. Més concretament, la inclusió de l’ús del temps i el seu nexe amb l’energia i la capacitat de potència s’analitzen a diferents escales. Per fer-ho, connecto una base teòrica de bioeconomia i teoria de les pràctiques socials i faig servir mètodes de l’economia ecològica (Multi-Scale Integrated Assessment of Societal and Ecosystem Metabolism - MuSIASEM i la seva eina, End-Use Matrix) i l’ecologia industrial (Taules Input-Output amb extensions ambientals - EEIO). Els estudis de cas exploren diversos sectors a diferents escales, principalment des de la perspectiva dels països europeus, que inclouen el sector residencial, la indústria de l’automoció i les xarxes de producció mundials. Per tant, aquesta tesi pretén construir ponts entre disciplines i sectors. El primer cas d’estudi avalua el metabolisme de les llars revisant factors clau i possibles estratègies per a la seva sostenibilitat en moltes dimensions. Analitzem el concepte de nucli familiar o de convivència com a institució i la seva funció a l’economia, la forma i la materialitat dels habitatges, i com aquests elements es configuren, es relacionen i es limiten entre si. Més específicament, analitzo el paper dels fons: activitat humana (l’ús del temps), la capacitat d’energia (dispositius i aparells) i l’àrea (edificis). L’estudi ofereix una llista d’estratègies per millorar la seva sostenibilitat, considerant els efectes en diferents dimensions. Aquest estudi és un primer pas cap a millors models i una quantificació holística del metabolisme domèstic. Des de la llar fins a l’economia global, el temps humà és un límit clau i passat per alt. El temps de treball a nivell mundial és un joc de suma zero, on alguns països tenen importacions netes i altres tenen exportacions netes. El segon cas d’estudi analitza els intercanvis de temps de treball en el comerç internacional a la UE, els EUA i la Xina el 2011 i com aquests afecten els metabolismes nacionals. Les xarxes globals de producció estan conformades per la divisió internacional del treball, l’especialització funcional i l’intercanvi desigual. En aquest cas, la meitat del consum de temps de treball incorporat de la UE i els EUA és estranger. Aquest temps importat té implicacions a les activitats que es duen a terme a les seves economies nacionals (cap a serveis) i en menys hores de treball per treballador. Aquestes relacions jeràrquiques i l’especialització funcional en la divisió internacional del treball també es poden trobar dins d’un sector econòmic determinat. El tercer cas d’estudi exposa les diferents característiques i rols de la indústria de l’automoció en una selecció de vuit països europeus el 2018 mitjançant una avaluació quantitativa multidimensional i multinivell. |
|---|