La rereguarda catalana entre la darrera ofensiva aliada i el capgirament internacional (1710-1712)
Els darrers episodis de la pugna entre Àustries i Borbons esdevinguts en la geografia peninsular són plantejats per l'autor a partir del ressò que tingueren entre les institucions catalanes. Des d'aquesta perspectiva es pot considerar que les previsions militars de les potències aliades re...
| Autor: | |
|---|---|
| Formato: | artículo |
| Fecha de publicación: | 2000 |
| País: | España |
| Recursos: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | catalán |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:1727 |
| Acesso em linha: | https://ddd.uab.cat/record/1727 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palavra-chave: | Guerra de Successió Àustries Borbons Anglaterra Madrid Catalunya Ofensiva Diplomàcia Rereguarda Guerra de Sucesión Austrias Borbones Inglaterra Cataluña Diplomacia Retaguardia War of Succession Austrians Bourbons England Catalonia Offensive Diplomacy Rearguard |
| Resumo: | Els darrers episodis de la pugna entre Àustries i Borbons esdevinguts en la geografia peninsular són plantejats per l'autor a partir del ressò que tingueren entre les institucions catalanes. Des d'aquesta perspectiva es pot considerar que les previsions militars de les potències aliades responien a uns interessos estratègics que en molts casos no tenien en compte les penalitats i la desmoralització que patia la societat catalana de l'època. És a dir, el fracàs de l'ofensiva aliada sobre Madrid hauria estat deguda tant a raons militars com a l'enfonsament de la línia del front en les terres de la rereguarda, que ocasionà l'ocupació borbònica d'extenses zones de la Catalunya central i la caiguda de Girona en mans dels francesos. Aquestes mostres d'indigència militar, tant com l'accés de l'arxiduc a la corona imperial, explicarien la defecció vergonyant d'Anglaterra i Holanda del bàndol austriacista. |
|---|