Estudi arqueològic i caracterització arqueomètrica de la "terra sigillata" de la ciutat de Baetulo (Badalona)
[cat] Aquest treball és una proposta de model integral per a l'estudi de materials ceràmics en un jaciment arqueològic. Incorpora dues metodologies de treball, l'arqueològica i l'arqueomètrica, cadascuna de les quals presenta un procediment metodològic propi, sense que cap d'elle...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2005 |
| País: | España |
| Institución: | Universidad de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de la UB |
| OAI Identifier: | oai:diposit.ub.edu:2445/42624 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2445/42624 http://www.tdx.cat/TDX-0105106-091209 http://hdl.handle.net/10803/2591 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Ceràmica romana Imperi Romà, 30 aC-284 dC Baetulo (Catalunya : Ciutat antiga) |
| Sumario: | [cat] Aquest treball és una proposta de model integral per a l'estudi de materials ceràmics en un jaciment arqueològic. Incorpora dues metodologies de treball, l'arqueològica i l'arqueomètrica, cadascuna de les quals presenta un procediment metodològic propi, sense que cap d'elles es vegi condicionada per l'altra. El jaciment és la ciutat romana de Baetulo (Badalona), que va gaudir d'una dinàmica comercial important gràcies a la indústria del vi, i que es troba situada a la Costa Catalana a mig camí entre les dues ciutats més importants del moment, Emporiae i Tarraco. El material són les diferents produccions de terra sigillata comercialitzades a Baetulo i que s'inclourien dins els grups següents: terra sigillata itàlica, gàl·lica, hispànica i el que en aquest treball hem anomenat com a terra sigillata indeterminada, que es correspon al que abans d'aquest treball, a Badalona, classificàvem com a presigillata i prearetina. La fusió i integració dels resultats procedents d'ambdues metodologies permet la resolució del problema arqueològic plantejat inicialment, que és la identificació de les diferents produccions: quantes, la seva provinença, les seves característiques tecnològiques, els seus períodes de circulació a la ciutat i les rutes comercials utilitzades per a la seva comercialització a Baetulo. El contrast amb sigillata procedent d'Emporiae i Tarraco permet, a més, obtenir una visió més àmplia sobre la comercialització d'aquestes produccions a la Costa Catalana.L'estudi arqueològic s'ha fet a partir d'una selecció de contextos que cobreixen diverses etapes des d'inicis del govern d'August fins al segle II d.e. Durant aquest període es documenta sempre la presència de terra sigillata, de vegades contemporània a la formació dels estrats, d'altres residual. Es per això que la discussió cronològica dels contextos s'ha centrat només en aquells considerats de formació contemporània a la circulació de la terra sigillata.A partir d'aquests contextos, el primer pas ha estat la classificació a ull nu de la sigillata dins un dels grans grups definits anteriorment. L'estudi arqueològic del material s'ha completat amb la seva classificació tipològica, així com l'estudi individualitzat dels individus amb marques de ceramista i/o decoracions. L'anàlisi del context arqueològic del material ha permès proposar cronologies per aquests, així com per les estructures amb què es troben relacionats.A partir de l'anàlisi arqueològica es va realitzar un mostreig aleatori de tota la sigillata per a la seva caracterització arqueomètrica. No es van fer distincions entre produccions ni individus; tots van rebre el mateix tractament, independentment de si tenien o no forma, marca o decoració. La mostra està composta de 225 individus procedents de Baetulo, 63 d'Emporiae i 75 de Tarraco.Per als estudis de provinença, basats en la composició química, es van portar a terme anàlisis químiques per Fluorescència de Raigs X i Activació Neutrònica. L'anàlisi mineralògica es va portar a terme per Difracció de Raigs X per als estudis tecnològics. El Microscòpic Electrònic de Rastreig es va utilitzar per als estudis de microestructura i estadi de sinterització. Finalment, es van realitzat tests per a mesurar la resistència del material a la ruptura per definir la qualitat de les vaixelles. L'aplicació d'aquest model a Badalona ha permès la identificació d'un gran nombre de produccions de terra sigillata, moltes de les quals han pogut ser associades a produccions, tallers o àrees de provinença conegudes arqueomètricament. A més, la integració d'ambdues metodologies de treball ha permès establir els seus períodes de circulació a la ciutat: arribada, coexistència i desaparició. El contrast dels resultats de Baetulo amb aquells procedents d'Emporiae i Tarraco permet observar que, malgrat les coincidències, les tres ciutats haurien tingut la seva pròpia dinàmica comercial, el que significa que Baetulo no hauria estat només a remolc d'una gran ciutat. |
|---|