Anàlisi no-invasiu del substrat auricular i el seu valor predictiu en el resultat de l’ablació de la fibril·lació auricular

[cat] INTRODUCCIÓ: L'anàlisi del substrat auricular és una peça clau per entendre les bases fisiopatològiques de la fibril·lació auricular (FA) i optimitzar-ne el tractament. Tot i que l’aïllament de venes pulmonars (VP) és una tècnica àmpliament utilitzada per restaurar el ritme sinusal (R...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Invers Rubio, Eric
Tipo de recurso: tesis doctoral
Estado:Versión publicada
Fecha de publicación:2025
País:España
Institución:Universidad de Oviedo (UNIOVI)
Repositorio:Dipòsit Digital de la UB
OAI Identifier:oai:dnet:ubarcelona__::9e71ac85cb93cc5307f845b666e21e58
Acceso en línea:https://hdl.handle.net/2445/229507
https://hdl.handle.net/10803/697474
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Arrítmia
Fibril·lació auricular
Ressonància magnètica
Diagnòstic per la imatge
Electrocardiografia
Arrhythmia
Atrial fibrillation
Magnetic resonance
Diagnostic imaging
Electrocardiography
Descripción
Sumario:[cat] INTRODUCCIÓ: L'anàlisi del substrat auricular és una peça clau per entendre les bases fisiopatològiques de la fibril·lació auricular (FA) i optimitzar-ne el tractament. Tot i que l’aïllament de venes pulmonars (VP) és una tècnica àmpliament utilitzada per restaurar el ritme sinusal (RS) en pacients amb FA, la seva eficàcia està limitada per una taxa de recurrència de fins al 50%, especialment en pacients amb FA persistent. Aquesta variabilitat en els resultats es deu, en gran part, a la diversitat del substrat, que no es pot caracteritzar completament amb els mètodes clínics estàndards. A causa d’això, han sorgit noves tècniques no-invasives per a descriure el substrat arritmogènic de forma estructural i no invasiva: la ressonància magnètica amb realç tardà de gadolini (RM-RTG) i la imatge electrocardiogràfica (ECGi). La RM-RTG permet quantificar la fibrosi, oferint una imatge del dany estructural, mentre que l’ECGi facilita la caracterització de les propietats elèctriques del teixit, mitjançant l’anàlisi de les velocitats de conducció (VC). Aquestes tècniques, però, requereixen d’una estandardització i validació del seu anàlisi del substrat per tal d’utilitzar-se extensament en la gestió dels pacients amb FA. Amb aquesta descripció del teixit patològic, es podria millorar l’estratificació dels pacients i proposar teràpies personalitzades d’acord a les necessitats i característiques dels pacients. HIPÒTESI: Les eines d’anàlisi de substrat no-invasiu, com són la RM-RTG i l’ECGi, serveixen per a estudiar el substrat auricular i estratificar els pacients amb FA. OBJECTIU: Analitzar el substrat auricular de forma funcional amb ECGi i de forma estructural amb RM-RTG. Classificar els pacients entre els que presenten recurrències de FA després de l’ablació i els que els que no recauen en l’arrítmia, en base a aquest estudi del substrat funcional i estructural.

Similares en LA Referencia