Evaluación del dolor en el daño cognitivo, especialmente en las demencias
Aquesta tesi doctoral forma part de la contribució espanyola a l'Acció Europea COST-TD1005, 'Avaluació del dolor en el deteriorament cognitiu, especialment demència', i els esforços científics realitzats a través d'ella a nivell internacional per abordar un problema greu que s�...
| Autor: | |
|---|---|
| Formato: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2024 |
| País: | España |
| Recursos: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | español |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:305477 |
| Acesso em linha: | https://ddd.uab.cat/record/305477 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palavra-chave: | Dolor Pain Dany cognitiu Cognitive impairment Daño cognitivo Demències Dementia Demencias Ciències de la Salut 616.89 |
| Resumo: | Aquesta tesi doctoral forma part de la contribució espanyola a l'Acció Europea COST-TD1005, 'Avaluació del dolor en el deteriorament cognitiu, especialment demència', i els esforços científics realitzats a través d'ella a nivell internacional per abordar un problema greu que s'accentua cada cop més amb l'envelliment demogràfic: en aquestes persones, el dolor està infra diagnosticat, infra tractat, o si el dolor es manifesta com a intranquil·litat o agitació, és tractat de forma inadequada amb antipsicòtics que poden comportar un alt risc. Així doncs, el reconeixement del dolor en persones amb deteriorament cognitiu mitjançant escales que no estiguin basades en el seu autoinforme és un desafiament i hi ha una necessitat urgent de millorar-ne el diagnòstic i el maneig. En aquesta Acció COST, investigadors europeus d'una àmplia gamma de disciplines científiques, bàsiques i clíniques, varem reunir-nos per desenvolupar PAIC15 (Pain Assessment in Impaired Cognition, Kunz et al., 2020), una meta eina exhaustiva, a partir d'una selecció de ítems de les escales observacionals existents, i acordada internacionalment per avaluar el dolor en persones grans, adreçada a diferents tipus de deteriorament cognitiu i diversos aspectes del dolor. La tesi es compon de quatre estudis i el seu objectiu principal és abordar aquesta avaluació del dolor des d'un model 360 graus. Així, part de l'Estudi 1, de diagnòstic sobre l'estat actual a Espanya i creació d'un panell d'experts i un panell Delphi espanyol per a aquesta Acció COST, permet constatar el poc ús de les escales observacionals en aquests escenaris clínics, identificar-ne les raons i aportar solucions. A diferència d'altres professionals europeus, els espanyols van considerar l'expressió facial i la verbalització com els ítems més essencials i útils, respectivament. Als Estudis 2 i 3, la tesi contribueix a la validació de l'escala PAIC15 desenvolupada i consensuada internacionalment en dos estudis multicèntrics europeus. A l'Estudi 2, observacional, de persones amb demència en entorns sociosanitaris, on també van participar Països Baixos, Itàlia i Sèrbia, contribueix a demostrar la seva alta fiabilitat intraavaluadors i interavaluadors, fins i tot sense una formació exhaustiva. L'anàlisi factorial va oferir un model de sis components que va permetre reduir l'escala de recerca de 36 ítems a una de 15 ítems per a observador clínic: la PAIC15. A l'Estudi 3, experimental, on també van participar Alemanya, Dinamarca, Itàlia i Israel, va contribuir aportant casos de demència i controls, que permeten demostrar que les accions facials de l'escala PAIC15 són sensibles a la intensitat del dolor, no van diferir entre individus amb demència de diferents països i tenen una alta fiabilitat, sent l'espanyola (respecte a l'estàndard d'or alemany) la millor. Els ítems "expressió facial" i "cenyut/da" van ser els més sensibles per assenyalar l'existència de dolor en la demència. El tipus de deteriorament cognitiu va tenir un impacte significatiu degut a respostes més intenses en persones amb discapacitat intel·lectual o del desenvolupament. La tesi finalitza amb l'Estudi 4, disseny i avaluació d'una càpsula formativa especialitzada en 'dolor i demències', amb entrenament en l'ús de l'escala PAIC15 segons casos i controls dels Estudis 2 i 3, i exemplificat amb la resolució un cas clínic de diagnòstic greu tardà malgrat un autoinforme de dolor negatiu. La càpsula va canviar l'autoconfiança, la confiança en les escales observacionals, el criteri sobre el seu ús i la viabilitat. També va millorar significativament la percepció sobre la utilitat dels ítems dexpressió facial. Això, a més de respondre a les necessitats professionals detectades al primer estudi, contribueix a posar en valor els resultats de recerca sobre les accions facials obtinguts als Estudis 1, 2 i 3. |
|---|