Research on Intergenerational Gamified Digital Reverse Mentorship and Experience Design for Older Adults Well-being
Aquesta tesi explora el disseny d'experiències per a la participació digital de les persones grans des d'una perspectiva filosòfica, centrant-se especialment en l'aplicació de L'ètica de la cura recíproca en el mentoratge digital invers. Davant l'acceleració del procés de di...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2025 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/695485 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/695485 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Disseny d'experiències Experience Design Diseño de experiencias Ciències Humanes 74 |
| Sumario: | Aquesta tesi explora el disseny d'experiències per a la participació digital de les persones grans des d'una perspectiva filosòfica, centrant-se especialment en l'aplicació de L'ètica de la cura recíproca en el mentoratge digital invers. Davant l'acceleració del procés de digitalització i l'envelliment global de la població, les persones grans enfronten múltiples barreres per participar en la societat digital, especialment sobrecàrrega cognitiva, manca de suport emocional i absència de mecanismes sostinguts d'interacció social. Tot i que el mentoratge digital invers intergeneracional (IDRM) ofereix una solució potencial, les pràctiques actuals sovint manquen d’una estructura sistemàtica, continuïtat emocional i mecanismes per a un compromís a llarg termini. Per això, aquesta tesi proposa un model de mentoratge intergeneracional gamificat basat en L'ètica de la cura recíproca, amb l’objectiu de millorar l’alfabetització digital i la participació social de les persones grans. L’estudi combina la teoria de l’envelliment cognitiu, el disseny d’experiències i l’ètica del tenir cura recíproc, adoptant un enfocament multimètode per a la seva exploració. Primer, s'investiguen els factors socials, psicològics i fisiològics que influeixen en l'adopció de dispositius intel·ligents per part de les persones grans, analitzant com afecten l’acceptació i compromís amb la tecnologia digital. A continuació, es presenta un marc conceptual integrat que combina el Model d’Acceptació de la Tecnologia (TAM), l’Ajustament Tasca-Tecnologia (TTF) i la Teoria Unificada d’Acceptació i Ús de la Tecnologia (UTAUT), mitjançant una anàlisi estructural basada en la comunitat. Aquest marc distingeix entre habilitats digitals receptives i participatives, i identifica els motors psicològics i conductuals que influeixen en la participació digital de les persones grans. Posteriorment, es desenvolupa un prototip de mentoratge digital invers intergeneracional gamificat, anomenat Digital Bridge, que integra sistemàticament la col·laboració intergeneracional i un disseny basat en la cura, emprant un sistema de tasques estructurades de manera progressiva per fomentar l'adquisició d'habilitats digitals. Finalment, es realitza un assaig controlat aleatoritzat amb 90 participants grans per avaluar l'eficàcia d’aquest model en la millora de les habilitats digitals, el suport emocional i la participació sostinguda. Els resultats revelen que, quan el mentoratge digital invers intergeneracional s’incorpora dins un marc de disseny basat en la cura, millora significativament les habilitats digitals, el benestar emocional i la connexió social de les persones grans. La combinació d'una estructura d'aprenentatge gamificada, la interacció intergeneracional i el suport emocional incrementa l’acceptació de la tecnologia digital, redueix de manera significativa l'ansietat tecnològica, augmenta la motivació per aprendre i promou un compromís a llarg termini. Integrant l'ètica del tenir cura recíproc, aquest estudi redefineix l’alfabetització digital com un procés que implica no només l'adquisició d’habilitats tècniques, sinó també el compromís emocional, la interacció intergeneracional i el context social. Es destaca el paper central del suport emocional i les relacions mútuament significatives en l'aprenentatge tecnològic. En conclusió, aquesta investigació demostra que millorar l’alfabetització digital de les persones grans no és només una qüestió tècnica, sinó també social, emocional i ètica. Mitjançant la integració de l’ètica del tenir cura recíproc, l’estudi ofereix suport teòric i orientació pràctica per al disseny de sistemes d’aprenentatge digital més inclusius, centrats en la persona i basats en la cura. En una societat digital, redefinir les persones grans com a participants actius pot afavorir un futur digital més inclusiu, empàtic i sostenible. |
|---|