Anàlisi de missió d'un satèl·lit artificial
Cap a mitjans de l'any 1995 l'Agència Espacial Europea (ESA), dins el seu programa científic, té previst el llançament de satèl·lit SOHO (Solar and Heliopheric Observatory) en un projecte conjunt amb l'Agència Espacial nordamericana NASA. Entre les tasques que el satèl·lit SOHO ha de...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 1991 |
| País: | España |
| Institución: | Varias* (Consorci de Biblioteques Universitáries de Catalunya, Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya) |
| Repositorio: | Recercat. Dipósit de la Recerca de Catalunya |
| OAI Identifier: | oai:recercat.cat:2445/136291 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2445/136291 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Satèl·lits artificials Problema dels tres cossos Òrbites Artificial satellites Three-body problem Orbits |
| Sumario: | Cap a mitjans de l'any 1995 l'Agència Espacial Europea (ESA), dins el seu programa científic, té previst el llançament de satèl·lit SOHO (Solar and Heliopheric Observatory) en un projecte conjunt amb l'Agència Espacial nordamericana NASA. Entre les tasques que el satèl·lit SOHO ha de dur a terme destaquen: l'observació de les capes més superficials del Sol, la mesura de la seva velocitat i les oscil·lacions de lluminositat i la mesura in situ del vent solar. Totes aquestes observacions i mesures les ha de fer durant el període de temps gran, aproximadament sis anys, malgrat que el desitjable fora de 13 anys per tal de cobrir un cicle solar complet. Una missió semblant ja va ser duta a terme per satèl·lit americà ISSE-C entre els anys 1978 i 1982. |
|---|