L’obra del pare José María Aguilar Collados al monestir de Sant Bartomeu d’Inca
[cat] José María Aguilar Collados va néixer a Madrid el 16 de maig de 1909. Estudià i treballà a l'Escuela de Bellas Artes de San Fernando de Madrid. Ingressà al monestir de Santa María del Parral de Segòvia el 21 de gener de 1942. Professà el 3 de maig de 1943 i fou ordenat e...
| Autores: | , |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2024 |
| País: | España |
| Institución: | Universidad de las Islas Baleares |
| Repositorio: | Biblioteca Digital de les Illes Balears |
| OAI Identifier: | jornadesEstudisLocalsInca:2024_JornadesEstudisLocalsInca_v25p403 |
| Acceso en línea: | http://ibdigital.uib.es/greenstone/sites/oai-site/collect/jornadesEstudisLocalsInca/index/assoc/2024_Jor/nadesEst/udisLoca/lsInca_v/25p403.dir/2024_JornadesEstudisLocalsInca_v25p403.pdf http://ibdigital.uib.es/greenstone/library/collection/jornadesEstudisLocalsInca/document/2024_JornadesEstudisLocalsInca_v25p403 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Inca -- Spain -- Majorca |
| Sumario: | [cat] José María Aguilar Collados va néixer a Madrid el 16 de maig de 1909. Estudià i treballà a l'Escuela de Bellas Artes de San Fernando de Madrid. Ingressà al monestir de Santa María del Parral de Segòvia el 21 de gener de 1942. Professà el 3 de maig de 1943 i fou ordenat el 29 de juny de 1946. Va ser vicari del monestir de Segòvia fins el mes de desembre de 1956 en què el destinaren al monestir de San Isidoro del Campo a Santiponce (Sevilla) d’on fou prior fins el setembre de 1964. Aquest mateix any, per recuperar-se d’alguns problemes de salut, es retirà al monestir de Sant Bartomeu d’Inca. S’instal·là a la casa que es troba adossada a l’església, a la dreta de la clastra. Més tard, l’any 1969, fou nomenat capellà de la comunitat fins a la seva mort, l’11 de febrer de 1992. Va ser inhumat al cementiri de les monges, davall el presbiteri de l’església. Des de la seva arribada a Inca, el pare Aguilar, a més de les tasques religioses, es dedicà a la seva passió, l’escultura. Instal·là el seu taller a una caseta propietat de les monges prop de Biniamar. Les obres que duu a terme els anys que va viure a Inca (1964-1992) són el millor exemple de l’aposta estètica i de les seves intencions artístiques. Després del concili Vaticà II (1962-1965) romp definitivament amb els models naturalistes i neobarrocs de l’etapa anterior. La seva escultura està influenciada per la filosofia Zen. Cerca imprimir en la immobilitat de l’escultura un dinamisme que desperti l’interès per l’oració i la introspecció, creant imatges de línies sòbries i estilitzades. Gran part de la seva producció artística és escultòrica, exceptuant algunes altres obres i, quasi totes, són religioses. El material més usat és el bronze. No només crea obres per al monestir d’Inca, sinó que rebia nombrosos encàrrecs de diferents llocs de Mallorca i també de la Península. D’entre les obres inqueres de José María Aguilar destaquen els santcrists. Excepcional importància té el Sant Crist elevat de la terra que presideix la capella de la Resurrecció (1969). Per a aquesta capella va fer la imatge, en bronze, de Maria encinta, una figura petita, símbol de la concepció de Jesús per obra i gràcia de l’Esperit Sant. L’altar i la làmpada són també obra seva. L’altar és decorat, a la part interior, amb un relleu que mostra la resurrecció de Crist amb els braços estesos, envoltat de quatre àngels per banda. A la part exterior, la que veuen els fidels, hi ha els noms dels apòstols gravats a la pedra, flanquejats per tres hòsties i un calze, simbolitzant el Cos i la Sang de Crist. Entre els noms dels apòstols hi ha dotze petites creus gregues fetes de rajoletes de colors, recordant el trencadís que tantes vegades usa Gaudí. La làmpada, d’una gran lleugeresa i dinamisme, té quatre coloms, una de les temàtiques recurrents de l’artista, al·legoria de l’Esperit Sant. El monestir guarda altres imatges de santcrists. Un d’ells és un Santcrist mort a la creu que presideix el Cor de les monges; un altre, molt semblant a aquest darrer, es troba a l’antiga sala de Labors. Més originals són les escultures de fang reproduint postures de ioga, relacionades amb el seu interès per la filosofia Zen. Peculiar és un Calze folrat amb bocins de closca d’ou que ens torna a recordar el trencadís de Gaudí. Altres imatges de Maria i del Crucificat, així com pintures, un dibuix i relleus completen l’obra de José María Aguilar al monestir. Parlam d’un artista innovador i inquiet, fins ara, poc reconegut a Inca, autor d’una obra que suposà una renovació molt important dins l’art religiós espanyol de la segona meitat del segle XX. |
|---|