Addressing emerging paradigms in chemical analysis: new platforms for wearable and decentralized sensors
L’objectiu principal d’aquesta tesi és l’exploració de noves fronteres en l’àrea de sensors químics. Primerament, a través del desenvolupament de nous enfocs per construir sensors químics vestibles. Seguidament, a través de la generació de noves maneres de sensar electròlits en mostres reals. La pot...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2015 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/401830 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/401830 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | nanosensors sensors vestibles potenciometria nanosensores sensores vestibles wearable sensors potentiometry Ciències 535 543 6 61 |
| Sumario: | L’objectiu principal d’aquesta tesi és l’exploració de noves fronteres en l’àrea de sensors químics. Primerament, a través del desenvolupament de nous enfocs per construir sensors químics vestibles. Seguidament, a través de la generació de noves maneres de sensar electròlits en mostres reals. La potenciometria i la detecció òptica seran les tècniques utilitzades. L’ús de la potenciometria cap al 1900, amb els elèctrodes selectius de ions (ESI), ha anat canviant i la revolució va començar amb la miniaturització d’aquests ESI amb l’aparició de la necessitat de sensors per monitoritzar el nostre estat de salut, juntament amb la tendència de desenvolupar sensors vestibles. Aquesta tesi, llavors, ha estat el punt d’inici per al desenvolupament de sensors incorporats en plataformes vestibles, per acabar mesurant electròlits en fluids biològics. També, aquesta tesi s’ha focalitzat en la millora de les membranes selectives polimèriques, específicament per un analit. Durant la última dècada, hi ha hagut un avenç considerable i recerca de nous receptors per molècules clínicament rellevants present en el nostre cos. Per exemple, la introducció d’un nou receptor artificial (calix[4]pyrrole) per creatinina ha sigut un resultat molt important d’aquesta tesi. La creatinina és la segona molècula més detectada rutinàriament analitzada després de la glucosa, fet el qual probablement pot obrir la porta cap al mercat després d’aquesta tesi. Finalment, la potenciometria no ha estat l’única tècnica utilitzada en aquesta tesi, sinó que també s’ha utilitzat la tècnica òptica. El repte més important, demostrat en aquesta tesi, és la detecció d’anions difícilment detectables amb la potenciometria, com per exemple l’anió sulfat. |
|---|