Anàlisi funcional de la Kidney androgen-regulated protein (KAP)
El nostre laboratori s'ha centrat des de fa anys en l'estudi del gen que codifica per a la Kidney Androgen-regulated Protein (KAP) al ronyó murí, utilitzant-lo com a model d'estudi dels mecanismes moleculars que controlen la regulació de l'expressió gènica mitjançant andrògens al...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2002 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | español |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:38547 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/38547 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Gens Andrògens Proteïnes |
| Sumario: | El nostre laboratori s'ha centrat des de fa anys en l'estudi del gen que codifica per a la Kidney Androgen-regulated Protein (KAP) al ronyó murí, utilitzant-lo com a model d'estudi dels mecanismes moleculars que controlen la regulació de l'expressió gènica mitjançant andrògens al ronyó. Aquest gen, expressat de manera exclussiva per les cèl·lules epitelials del túbul proximal renal, exhibeix un control multihormonal específic en els diferents segments del mateix, amb participació d'andrògens, estrògens i hormona tiroidal. La comparació de seqüències gèniques i de la proteïna deduïda de KAP amb les dipositades en les bases de dades, no revela cap homologia amb altres gens o proteïnes conegudes. Les anàlisis de predicció de dominis funcionals tampoc suggereixen una possible localització o funció per a la KAP. Malgrat això, la relativa abundància del mRNA de la KAP, la seva localització exclussiva a l'epiteli del túbul proximal renal i l'estricte control multihormonal de la seva expressió, suggereixen que es podria tractar d'una proteïna de rellevància en fisiologia renal, i per això l'objectiu d'aquesta tesi ha estat la identificació i caracterització funcional de la proteïna KAP. La producció d'anticossos monoclonals contra dos pèptids sintètics de la KAP ens ha permès identificar la proteïna endògena per immunohistoquímica i Western blot en ronyó murí. La distribució cel·lular i control androgènic es correspon amb la del mRNA i la seva mida aparent és de 20 KDa. La proteïna també ha estat expressada i caracteritzada en sistèmes heteròlegs tals com bacteris i llevat. Assaigs de dobles híbrids en llevat ens han permès observar que la KAP interacciona de manera específica amb el receptor de CsA, la CyPB, havent-se confirmat aquesta interacció mitjançant GST-Pulldown, co-immunoprecipitació i co-localització per microscopia confocal. Malgrat els beneficis de la CsA com a immunosupressor, evitant el rebuig en pacients trasplantats, el seu ús es veu limitat pels greus efectes tòxics que produeix al ronyó, especialment a les cèl·lules del túbul proximal renal. La interacció de KAP amb CyPB ens ha portat a analitzar els efectes de la CsA sobre la interacció KAP-CyPB i sobre la expressió de la KAP. Observem que la CsA no desplaça la interacció entre KAP i CyPB. Hem demostrat que la administració de CsA a ratolins de la soca C57BL/6, disminueix de manera significativa els nivells de proteïna KAP en extractes crus de ronyó. En línies cel·lulars de túbul proximal murí, la presència de CsA augmenta la secreció de la KAP al medi de cultiu. Tanmateix, la transfecció estable de KAP i la seva sobre-expressió controlada per tetraciclina en un sistema cel·lular de túbul proximal, disminueix de forma significativa la toxicitat per CsA. |
|---|