L’Humanisme pictòric de Rafael
Rafael fou capaç de mostrar-nos, per sempre més, amb les seves línies i colors proverbials, el punt més àlgid i grandiós assolit per l’Humanisme i els humanistes de la cultura occidental, als segles XV i XVI. Un Humanisme, a més, que s’entenia també com a "amor a tot el que és, de debò, humà&qu...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2024 |
| País: | España |
| Institución: | Varias* (Consorci de Biblioteques Universitáries de Catalunya, Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya) |
| Repositorio: | Recercat. Dipósit de la Recerca de Catalunya |
| OAI Identifier: | oai:recercat.cat:10459.1/467155 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/10459.1/467155 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Humanisme Rafael, 1483-1520. Escola d'Atenes Rafael, 1483-1520 Pintura del Renaixement -- Itàlia |
| Sumario: | Rafael fou capaç de mostrar-nos, per sempre més, amb les seves línies i colors proverbials, el punt més àlgid i grandiós assolit per l’Humanisme i els humanistes de la cultura occidental, als segles XV i XVI. Un Humanisme, a més, que s’entenia també com a "amor a tot el que és, de debò, humà". |
|---|