Úso de lágrima artificial lipídica en spray: estudio clínico y fisico-químico
OBJECTIUS: Estudiar el comportament fisicoquímic de la llàgrima lipídica Zero i realitzar un estudi clínic per avaluar els canvis qualitatius i quantitatius de la pel·lícula lacrimal, en aplicar un esprai lipídic Zero. MATERIAL Y MÈTODES: Vint-i-quatre subjectes d'edats compreses entre 18-70 an...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis de maestría |
| Fecha de publicación: | 2017 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) |
| Repositorio: | UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPC |
| Idioma: | español |
| OAI Identifier: | oai:upcommons.upc.edu:2117/184044 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2117/184044 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Lacrimal apparatus Dry eye syndromes Aparell lacrimal Síndromes de l'ull sec Àrees temàtiques de la UPC::Ciències de la visió::Optometria Àrees temàtiques de la UPC::Ciències de la salut::Medicina::Oftalmologia |
| Sumario: | OBJECTIUS: Estudiar el comportament fisicoquímic de la llàgrima lipídica Zero i realitzar un estudi clínic per avaluar els canvis qualitatius i quantitatius de la pel·lícula lacrimal, en aplicar un esprai lipídic Zero. MATERIAL Y MÈTODES: Vint-i-quatre subjectes d'edats compreses entre 18-70 anys i escollits a l'atzar, van ser sotmesos a un estudi clínic per determinar si l'ús d'un esprai lipídic (Zero), provoca canvis significatius en la qualitat i quantitat de la llàgrima, així com en els símptomes d'ull sec manifestats. Els participants es van dividir en dos grups: una mostra formada per 16 participants i un grup control format per 8 subjectes. Els participants que formaven la mostra havien d'aplicar-se l'esprai sobre les parpelles amb els ulls tancats, tres vegade s al dia durant una setmana, mentre que el grup control no havia d'aplicar-se l’esprai ni llàgrima artificial. Es van avaluar els símptomes d'ull sec a partir de la puntuació obtinguda en el qüestionari OSDI i els signes clínics a partir del temps de ruptura lacrimal no invasiu (TRLNI), el temps de ruptura lacrimal invasiu (BUT) i l'altura del menisc lacrimal (AML) a l’inici de l'estudi i a la setmana després de l'aplicació de l'esprai. Paral·lelament es va realitzar un estudi fisicoquímic de la llàgrima lipídica Zero obtenint les isotermes d'àrea pressió superficial. RESULTATS: Després de l'aplicació de l'esprai, la puntuació d’OSDI, que quantifica la simptomatologia de sequedat, disminueix significativament (p<0,001). No es van trobar diferències estadísticament significatives en la puntuació d’OSDI als ulls dels subjectes no tractats. El temps de ruptura lacrimal es va incrementar significativament després de l'aplicació de l'esprai (p=0,005) i el temps de ruptura lacrimal va presentar un increment dèbil i estadísticament no significatiu (p=0,052). L'altura del menisc lacrimal no es va veure incrementada en els ulls tractats amb l'esprai (p=0,282). No es van trobar diferències significatives per als paràmetres clínics esmentats anteriorment en e l grup de subjectes no tractats amb l’esprai. El temps de ruptura lacrimal no invasiu va ser el paràmetre clínic que va presentar una correlació més forta i significativa amb la presència de símptomes d'ull sec (OSDI). CONCLUSIONS: El tractament amb l'esprai lipídic Zero millora significativament els símptomes de sequedat ocular i els paràmetres que avaluen la qualitat de la pel·lícula lacrimal en els subjectes tractats. No s'ha observat un increment del volum lacrimal després de l'aplicació de l'esprai. |
|---|