Alexandre el Gran i els surrealistes grecs: relectures d'un personatge històric i mític
Aquest article estudia el tractament de l’Antiguitat en Andreas Embirikos i Nikos Engonópulosa través de la figura d’Alexandre el Gran, especialment interessant per les dimensions mítiques que adquirí a Orient i a Occident. En el folklore grec, és el protagonista d’una multitud de llegendes i mites,...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2020 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Pompeu Fabra |
| Repositorio: | Repositorio Digital de la UPF |
| OAI Identifier: | oai:repositori.upf.edu:10230/52554 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10230/52554 http://dx.doi.org/10.1344/AFAM2020.10.2.2 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Embirikos Engonópulos Tradició clàssica Alexandre el Gran Surrealisme Engonopoulos Classical reception Alexander the Great Surrealism |
| Sumario: | Aquest article estudia el tractament de l’Antiguitat en Andreas Embirikos i Nikos Engonópulosa través de la figura d’Alexandre el Gran, especialment interessant per les dimensions mítiques que adquirí a Orient i a Occident. En el folklore grec, és el protagonista d’una multitud de llegendes i mites, i en la historiografia, des del començament del segle XIX i sobretot a partir de Paparrigópulos, esdevé un element clau del relat de la “continuïtat” (συνέχεια) que uneix els grecs actuals a l’Antiguitat, integrant-hi l’època hel·lenística, la romana i la bizantina. A través de l’anàlisi de la figura d’Alexandre en els dos autors, es posa en pràctica la lectura dels usos de la tradició per presentar la seva originalitat i la seva visió alternativa del passat. Embirikos utilitza elements de la biografia d’Alexandre per desenvolupar narrativament problemàtiques i conceptes psicoanalítics, com també del relat de Paparrigópulos per a la projecció de la seva utopia de futur, i Engonópulos mostra el convencionalisme dela tradició establerta alhora que fa d’Alexandre un emblema de la seva visió heteròclita del passat. |
|---|