Verí sense antídot per al Sòcrates històric i la tragèdia barroca al Verí del teatre de Rodolf Sirera. (Una dosi extrema de sadisme per aturar els excessos de la ficció teatral)
Sòcrates i la seva serenor davant la mort -bé que qüestionant-la-, segons relat de Xenofont a l'Apologia de Sòcrates, esdevenen per al dramaturg Rodolf Sirera la referència idònia per a una reflexió agosarada sobre els límits de la ficció teatral. Tradició clàssica, doncs -inclosa la que es der...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Fecha de publicación: | 2012 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | español |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:99117 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/99117 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Tradició clàssica Sòcrates Rodolf Sirera El verí del teatre Tragèdia barroca |
| Sumario: | Sòcrates i la seva serenor davant la mort -bé que qüestionant-la-, segons relat de Xenofont a l'Apologia de Sòcrates, esdevenen per al dramaturg Rodolf Sirera la referència idònia per a una reflexió agosarada sobre els límits de la ficció teatral. Tradició clàssica, doncs -inclosa la que es deriva de la tragèdia barroca-, sotmesa a un judici sever en nom d'una major consciència del perill de reduir la vida a una mera representació, i als éssers humans en intèrprets forçats d'un guió que no van escriure. |
|---|