Voces de la Locura. Una Aproximación desde la Antropología Social a las Experiencias en el Activismo Loco y los Grupos de Apoyo Mutuo
El text que presento és una polifonia de veus i vivències narrades, una trama de relats, pràctiques i interpretacions de diferents persones vinculades a l'activisme boig i als Grups de Suport Mutu (GSM). Producte d'un treball de camp desenvolupat durant 2020 i 2022, aquesta etnografia s�...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2023 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/689942 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/689942 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Bogeria Locura Madness Activisme boig Activismo loco Mad activism Grups de Suport Mutu (GSM) Grupos de Apoyo Mutuo (GAM) Mutual Support Groups (MSG) Ciències Socials 572 |
| Sumario: | El text que presento és una polifonia de veus i vivències narrades, una trama de relats, pràctiques i interpretacions de diferents persones vinculades a l'activisme boig i als Grups de Suport Mutu (GSM). Producte d'un treball de camp desenvolupat durant 2020 i 2022, aquesta etnografia s'inscriu en l'antropologia de la bogeria i l'antropologia de l'aprenentatge. Parteixo de la premissa que el discurs biomèdic, i la seva categorització entre el normal i el patològic, sovint amaga errors de classificació i processos de desigualtat social i estructural, així com les diverses experiències vitals que causen sofriment. Aquest enfocament dóna lloc a una narrativa caracteritzada per una lògica patologitzadora, determinista i biologicista que individualitza l'origen dels diferents malestars encapsulant i objectivant realitats que són dinàmiques, variables i subjectives. D'aquesta manera, el subjecte psiquiatritzat queda atrapat en el que podria denominar-se la Nau dels bojos del segle XXI: l'Stultifera Neoliberalis. Un vaixell polifarmàcia que, tot i oferir una sensació d'obertura, realment sotmet a l'individu a un confinament intern, mentre immutablement navega a través dels circuits terapèutics. El recorregut farmacològic es converteix en el viatge vital, i la promesa de rehabilitació es vincula al compliment constant i acrític d'aquesta travessia medicalitzada. En aquest panorama, resistir va més enllà de simplement oposar-se; implica qüestionar i desafiar l'estructura que sotmet al subjecte psiquiatritzat en un cicle perpetu de recerca d'autonomia que sembla una quimera. Aquells que aconsegueixen desentranyar aquest laberint i resistir activament són aquells que, des de la seva experiència en primera persona i en l'activisme boig, ens conviden a redefinir i repensar l'actual paradigma del sofriment psíquic connectant-lo amb el context i l'estructura social. La col·lectivitat, el suport mutu, l'activisme, el llenguatge -entès com a forma d'expressió i d'acció política-, es transformen en un lloc de resistència i de canvi, i permeten l'emergència de coneixements que deriven en una reconfiguració identitària més o menys sòlida i en espais de resubjectivació política que es converteixen també en un canal per expressar la fragilitat humana, fent que el món de vida de les persones psiquiatritzades sigui un lloc més habitable. |
|---|