Boomerang Your Way to Better Writing: The Impact of Student-Centered Corrective Feedback on Young ESL Learners' Writing Skills, Motivation, and Perceptions
La millora en l’escriptura dels joves aprenents d’anglès com a segona llengua (ESL) depèn principalment de la retroacció correctiva escrita (WCF) indirecta i no focalitzada per part dels docents (Bitchener & Knoch, 2010; Ferris et al., 2013). Tot i que l’impacte del WCF dels docents en la co...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2025 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/695686 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/695686 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Retroalimentació correctiva Corrective feedback Retroalimentación correctiva Ciències Humanes 81 |
| Sumario: | La millora en l’escriptura dels joves aprenents d’anglès com a segona llengua (ESL) depèn principalment de la retroacció correctiva escrita (WCF) indirecta i no focalitzada per part dels docents (Bitchener & Knoch, 2010; Ferris et al., 2013). Tot i que l’impacte del WCF dels docents en la correcció gramatical en una segona llengua (L2) s’ha investigat àmpliament, s’ha prestat poca atenció a la participació dels infants en aquesta retroacció i a les seves actituds i percepcions, especialment quan prenen un paper actiu en el procés de correcció. La recerca destaca que els aprenents que participen en l’autocorrecció i la correcció entre iguals experimenten més interès, esforç i motivació (Ferris, 2006; Hyland, 2000; Ryan & Deci, 2000; Sheen, 2007). Aquesta tesi investiga els efectes d’un enfocament innovador de retroacció correctiva escrita, la Boomerang Feedback Strategy (BFS), en la correcció gramatical de l’escriptura en L2, l’interès, l’esforç, la motivació general i les percepcions dels joves aprenents d’ESL envers la retroacció. La BFS s’allunya de la correcció tradicional centrada en el docent, integrant pràctiques centrades en l’estudiant. Noranta-sis alumnes d’ESL de cinquè de primària de tres escoles privades del Líban van participar en aquest estudi quasi-experimental amb pretractament/posttractament/posttractament retardat. Els alumnes es van assignar aleatòriament un grup de control sense retroacció, un grup amb només retroacció del docent, un grup amb retroacció docent + autocorrecció + docent (SE), i un grup amb retroacció docent + correcció entre iguals + docent (PE). Cada grup va rebre un tipus diferent de WCF al llarg de tres tasques d’escriptura. Es van recollir dades mitjançant proves d’escriptura per mesurar la correcció gramatical, mentre que la motivació i les actituds es van avaluar amb qüestionaris de motivació, enquestes de percepció i entrevistes en grup focals. Els resultats quantitatius van revelar que tant els grups d’autocorrecció com de correcció entre iguals van superar els grups de només docent i de control en termes de correcció gramatical al llarg de l’estudi. Els resultats de motivació indiquen que els estudiants del grup SE van presentar nivells significativament més alts d’interès i esforç després de la intervenció en comparació amb els grups de docent i de no retroacció, indicant que l’autonomia de l’aprenent en el procés de retroacció contribueix positivament al compromís emocional i cognitiu. Les percepcions dels alumnes van subratllar encara més la preferència per una participació activa en la retroacció. La majoria dels estudiants dels grups SE i PE van expressar entusiasme per participar directament en la correcció dels seus propis textos o els dels seus companys. Molts van manifestar sentir-se més responsables, segurs i independents quan participaven en el cicle de retroacció. Els alumnes del grup SE van valorar l’oportunitat de reflexionar sobre els seus errors i interioritzar les regles gramaticals mitjançant la revisió guiada. Al grup PE, els estudiants van destacar els beneficis de la col·laboració i de l’aprenentatge a partir de l’escriptura dels altres, tot i que alguns van expressar preocupacions sobre la destresa dels companys. En general, els grups experimentals van mostrar actituds positives envers el WCF i la BFS. Aquests resultats aporten suport empíric al canvi pedagògic cap a una major implicació dels joves aprenents d’ESL en el procés de retroacció. La BFS mostra un gran potencial per millorar la correcció de l’escriptura en L2, fomentar la motivació dels estudiants i desenvolupar actituds positives envers la retroacció. Aquesta tesi contribueix a la literatura creixent que defensa l’agència de l’aprenent i el seu compromís actiu en l’aprenentatge de llengües, i subratlla la importància d’adaptar les pràctiques de retroacció correctiva a les necessitats i preferències cognitives i evolutives dels joves aprenents. |
|---|