Tots som africans
La història tradicional ha considerat que Àfrica no tenia motor històric per sí mateixa tot i que, essent el bressol de la humanitat, és aquest continent qui colonitza primer el món. Malgrat el que s'ha dit, hi ha història a Àfrica fins i tot abans de la colonització europea que va trobar un co...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Fecha de publicación: | 2001 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) |
| Repositorio: | UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPC |
| Idioma: | catalán |
| OAI Identifier: | oai:upcommons.upc.edu:2099/1407 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2099/1407 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Àrees temàtiques de la UPC::Desenvolupament humà i sostenible::Globalització Àrees temàtiques de la UPC::Desenvolupament humà i sostenible::Governabilitat mundial Àrees temàtiques de la UPC::Desenvolupament humà i sostenible::Desenvolupament humà |
| Sumario: | La història tradicional ha considerat que Àfrica no tenia motor històric per sí mateixa tot i que, essent el bressol de la humanitat, és aquest continent qui colonitza primer el món. Malgrat el que s'ha dit, hi ha història a Àfrica fins i tot abans de la colonització europea que va trobar un continent prou evolucionat per impedir un genocidi a l'americana. I també hi ha història africana després, amb les independències i amb la Négritude de la part francòfona i el panafricanisme dels drets civils entre els anglòfons. Però el somni de l'afro-optimisme es va truncar: a mitjans dels setant Àfrica ja era el més gran desastre planetari. Ara, l'Àfrica del segle XXI ha abandonat els somnis dirigistes i interventors de primera hora. |
|---|