Identificación en pacientes críticos de factores de riesgo para ser portador de bacterias multirresistentes

Objectius: Establir el risc de ser portador de bacteris multiresistents (BMR) a l'ingrés en UCI, d'acord amb la llista de verificació de factors de risc (FR) del projecte Resistència Zero (RZ) i amb altres comorbiditats. Mètodes: Es van realitzar dos estudis de cohort retrospectiu, un mult...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Carvalho Brugger, Sulamita
Tipo de recurso: tesis doctoral
Estado:Versión publicada
Fecha de publicación:2024
País:España
Institución:Universitat de Lleida (UdL)
Repositorio:Repositori Obert UdL
OAI Identifier:oai:repositori.udl.cat:10459.1/467114
Acceso en línea:http://hdl.handle.net/10803/692755
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Factors de risc
Bacteris
Multiresistent
Factores de riesgo
Bacterias
Multirresistentes
Risk factors
Bacteria
Multiresistant
Medicina
61
Descripción
Sumario:Objectius: Establir el risc de ser portador de bacteris multiresistents (BMR) a l'ingrés en UCI, d'acord amb la llista de verificació de factors de risc (FR) del projecte Resistència Zero (RZ) i amb altres comorbiditats. Mètodes: Es van realitzar dos estudis de cohort retrospectiu, un multicèntric en 9 UCI espanyoles durant l'any 2016, i un altre en un únic centre, a l'UCI de l'Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida, entre el 2014 i el 2016. Els estudis van incloure mostres de pacients que van ingressar a UCI als quals es van realitzar cultius de frotis de mucoses (nasal, faringi, rectal i axil·lar) i de mostres clíniques, quan estaven indicats, a les primeres 48 h d'ingrés. Es van analitzar els FR del projecte RZ, així com altres comorbiditats incloses en el registre ENVIN. Es va realitzar un estudi univariable i multivariable, i es van utilitzar models de regressió logística binària i arbre de decisió, i altres eines d'aprenentatge automàtic. Es van emprar els tests de Chi-quadrat, ANOVA, Mann-Whitney i Kruskal-Wallis per a comparació de variables (p<0,05). Resultats: En cada estudi es van incloure més de 2000 pacients, dels quals aproximadament la tercera part tenien FR de la llista de verificació RZ. Entre 8,2% i el 12,3% dels pacients eren portadors de BMR a l'ingrés, amb un predomini de Enterobacterales productores de betalactamases d'espectre estès (BLEE), seguit de S. aureus resistent a meticil·lina (SARM) i Pseudomonas aeruginosa. La probabilitat de presentar una BMR augmenta 4-5 vegades en els pacients amb FR, i és més gran com més FR. L'antecedent de BMR, l'ingrés hospitalari i l'ús d'antibiòtic previ van ser els factors que més van influir en la presència de BMR, però en un terç dels pacients s'aïllen BMR sense FR. La immunosupressió, la insuficiència renal i la necessitat d'antibioteràpia milloren els models predictius, però de vegades a costa d'aïllar un major nombre de pacients. Conclusions: La llista de FR RZ té un rendiment acceptable, però no suficient per predir la presència de BMR a l'ingrés en UCI, i els models creats amb aprenentatge automàtic proporcionen certs avantatges. La necessitat d'antibiòtics a l'ingrés en UCI, la immunodepressió i la insuficiència renal són FR a tenir en compte. Destaca l'elevada prevalença de SARM a Lleida i l'escassa rendibilitat dels cultius de frotis axil·lar. Hi ha un grup de pacients, les característiques específiques dels quals poden canviar a cada UCI, en els quals no trobem FR identificable per considerar el seu aïllament preventiu.