Una perífrasi (no tan) marginal en català: “anar a + infinitiu” al segle XIX
La perífrasi “anar a + infinitiu” no ha estat considerada una construcció pròpia del català, sinó fruit del contacte lingüístic amb l’espanyol. Això explica que representa un cas paradigmàtic de marginalia: tot i que la documentem des de fa segles i actualment és molt viva en la llengua oral i diale...
| Autor: | |
|---|---|
| Formato: | artículo |
| Estado: | Versión aceptada para publicación |
| Fecha de publicación: | 2024 |
| País: | España |
| Recursos: | Varias* (Consorci de Biblioteques Universitáries de Catalunya, Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya) |
| Repositorio: | Recercat. Dipósit de la Recerca de Catalunya |
| OAI Identifier: | oai:recercat.cat:2445/218644 |
| Acesso em linha: | https://hdl.handle.net/2445/218644 |
| Access Level: | acceso embargado |
| Palavra-chave: | Català Verbs Catalan language |
| Resumo: | La perífrasi “anar a + infinitiu” no ha estat considerada una construcció pròpia del català, sinó fruit del contacte lingüístic amb l’espanyol. Això explica que representa un cas paradigmàtic de marginalia: tot i que la documentem des de fa segles i actualment és molt viva en la llengua oral i dialectal gairebé no ha estat estudiada. Aquest estudi de corpus analitza les construccions amb la forma “anar a + infinitiu” del Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana, amb textos escrits des de l’inici del català contemporani fins que no s’inicia la codificació lingüística (1832-1913). Els resultats mostren que cal distingir una perífrasi culminativa, amb diverses construccions més o menys idiomàtiques pròximes, i una perífrasi d’imminència, present en tots els dialectes i, especialment, en valencià. |
|---|