Ícaro en la escuela. Los hijos e hijas de la migración marroquí y pakistaní en la transición hacia la educación postobligatoria
Aquesta tesi doctoral explora les transicions cap a l’educació postobligatòria de fills i filles de migrants d’origen marroquí i pakistanès en un context de segregació urbana i escolar. Les transicions cap a l’educació postobligatòria són claus en les trajectòries educatives dels i les joves des d’u...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2023 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/688802 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/688802 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Transicions educatives Transiciones educativas Educative transitions Educació postobligatòria Educación postobligatoria Upper secondary education Identitats Identidades Identities Ciències Socials 316 |
| Sumario: | Aquesta tesi doctoral explora les transicions cap a l’educació postobligatòria de fills i filles de migrants d’origen marroquí i pakistanès en un context de segregació urbana i escolar. Les transicions cap a l’educació postobligatòria són claus en les trajectòries educatives dels i les joves des d’una mirada sociològica sensible a la reproducció de les desigualtats socials dins del sistema educatiu. Els diferents perfils socials –diferenciats per l’articulació de posicions en l’estructura social en funció de l’etnicitat, l’origen migrant, la classe i el gènere– experimenten processos de transició diferents que es tradueixen en distribucions d’oportunitats desiguals. Nombrosos estudis demostren que tant a Catalunya com en la majoria de contextos analitzats els fills i filles de migrants tendeixen a estar sobrerrepresentats als itineraris professionals. Amb l’objectiu de comprendre aquestes tendències desiguals, aquesta tesi doctoral s’interroga per aquest fenomen explorant els significats i experiències que s’acaben traduint en processos de transició específics. A partir d’aquesta pregunta, la tesi parteix d’un model analític que entén els processos de transició com el resultat d’articulacions identitàries i aspiracionals. Les identitats i les aspiracions no es donen en el buit, sinó dins dels significats disponibles en les doxes dels camps socials que anticipen les definicions a partir de les quals els i les joves s’entenen a si mateixos/es i els seus horitzons d’acció. Per a copsar, descriure i analitzar aquests significats s’ha dissenyat una metodologia qualitativa, longitudinal i visual que acompanya a 18 fills i filles de migrants pakistanesos y marroquins del barri del Raval de Barcelona durant la transició a l’educació postobligatòria mitjançant entrevistes semiestructurades i fotoestimulades. Els resultats de la investigació s’enfoquen, en primer lloc, en les identitats socials projectades en el camp social analitzat. S’observen processos d’articulació identitària profundament influenciats pel context de segregació i superdiversitat del Raval que produeix identificacions més o menys properes a les disposicions que l’escola reconeix i premia. En segon lloc, l’anàlisi de les identitats escolars demostra la persistència de la ideologia individualista meritocràtica i dels dons naturals, la distinció jeràrquica del coneixement teòric sobre el coneixement pràctic i una lògica d’encaix que planteja que “a cada tipus d’alumne/a li correspon naturalment un tipus o altre d’itinerari o modalitat educativa postobligatòria”. En tercer lloc, la tesi doctoral proposa una tipologia que distingeix quatre processos de transició a partir de les experiències documentades: les transicions per ambició refredada, per ambició sostinguda, per encaix immediat i per encaix professional. En conjunt, la tesi doctoral demostra que les transicions cap a l’educació postobligatòria dels fills i filles de migrants són el producte de complexes interaccions de les posicions estructurals, institucionals i relacionals. Així, a partir de les veus dels i les joves, es construeix una diagnosi desessencialitzant de les realitats de l’alumnat descendent de migrants i/o que pertany a minories ètniques. A més, es demostra que l’origen migrant familiar no sempre suposa un hàndicap en les trajectòries educatives sinó que a vegades esdevé un revulsiu que afavoreix la vinculació escolar i la formulació d’aspiracions ambicioses. Amb tot, la tesi doctoral ofereix eines per a una comprensió profunda de les transicions cap a l’educació postobligatòria dels fills i filles de migrants. Això pot ser útil per a formular polítiques educatives, intervencions pedagògiques i orientacions acadèmiques sensibles a la realitat migrant i compromeses amb l’objectiu de la igualtat d’oportunitats efectiva entre l’alumnat independentment del seu origen. |
|---|