Transmissió del Patrimoni Cultural Immaterial al Pirineu de Lleida: el cas dels raiers de la Ribera del Segre i de la Noguera Pallaresa
La diada dels raiers de la Ribera del Segre i la Noguera Pallaresa (Lleida) recorden i honoren l’antic ofici del transport fluvial de la fusta des de les muntanyes del Pirineu fins a la mar. En aquest article es pretén fer un estat de la qüestió de la transmissió social i intergeneracional d’aquest...
| Autores: | , , , , |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2024 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat de Lleida (UdL) |
| Repositorio: | Repositori Obert UdL |
| OAI Identifier: | oai:repositori.udl.cat:10459.1/467597 |
| Acceso en línea: | https://doi.org/10.60940/her&musv25id432213 https://hdl.handle.net/10459.1/467597 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Patrimoni Cultural Immaterial Raiers Transmissió Educació |
| Sumario: | La diada dels raiers de la Ribera del Segre i la Noguera Pallaresa (Lleida) recorden i honoren l’antic ofici del transport fluvial de la fusta des de les muntanyes del Pirineu fins a la mar. En aquest article es pretén fer un estat de la qüestió de la transmissió social i intergeneracional d’aquest element cultural immaterial. Mitjançant una metodologia qualitativa basada en entrevistes semiestructurades i treball de camp, es recullen les accions i estratègies educatives i comunitàries que duen a terme les associacions de portadors i les escoles del territori per assegurar la continuïtat de la tradició. Els resultats indiquen que, d’una banda, els raiers juguen un paper clau en la transmissió de l'antic ofici, organitzant activitats, tant per a infants i joves com per al conjunt de la població local i visitants. D’altra banda, les escoles de les poblacions implicades integren aquest patrimoni en l’àmbit escolar, utilitzant-lo com a eina didàctica interdisciplinària. Destaquen les sinergies entre les associacions culturals i els centres educatius, però s’evidencia una manca d’implicació en la mateixa diada per una part de l’alumnat i les respectives famílies. La tradició és viva i la seva transmissió sembla assegurada a curt i mitjà termini; s’enfronta, això sí, als reptes socials actuals i de les àrees rurals i de muntanya. |
|---|