Les xarxes de relacions i suport de les persones grans de Mallorca
[cat] En aquest article es presenta l’estudi realitzat amb 28 famílies amb persones grans, des de la perspectiva de família extensa. La investigació l’hem realitzada des del punt de vista etnogràfic, basant-nos en el model de xarxa social. Es presenten les dades mitjançant l’ecomap...
| Autores: | , |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2015 |
| País: | España |
| Institución: | Universidad de las Islas Baleares |
| Repositorio: | Biblioteca Digital de les Illes Balears |
| OAI Identifier: | anuariEnvelliment:2015_anuari_envelliment_p107 |
| Acceso en línea: | http://ibdigital.uib.es/greenstone/sites/oai-site/collect/anuariEnvelliment/index/assoc/2015_anu/ari_enve/lliment_/p107.dir/2015_anuari_envelliment_p107.pdf http://ibdigital.uib.es/greenstone/library/collection/anuariEnvelliment/document/2015_anuari_envelliment_p107 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Older people Services for -- Spain -- Balearic Islands |
| Sumario: | [cat] En aquest article es presenta l’estudi realitzat amb 28 famílies amb persones grans, des de la perspectiva de família extensa. La investigació l’hem realitzada des del punt de vista etnogràfic, basant-nos en el model de xarxa social. Es presenten les dades mitjançant l’ecomapa de les xarxes socials formals i informals en el qual analitzem quatre grans àrees (família, amistats, veïnatge i serveis —salut i serveis socials—). En cada àrea s’analitzen els vincles i suports socials de la persona gran de referència en cada família. L’anàlisi de les xarxes socials s’ha desenvolupat especialment en els últims anys, atès que aporta informació sobre els vincles socials i els suports que tenen les persones i famílies. Actualment, una part de la intervenció socioeducativa ha de considerar la necessitat de crear noves xarxes i posar en relació les xarxes formals i informals en determinades situacions socials (conflictes familiars, tracte inadequat o solitud de les persones grans, etc.). En els resultats es constaten les similituds i diferències i els models de xarxa que predominen en les diferents modalitats de vida familiar. L’estratègia metodològica predominant per a la realització de la investigació ha estat qualitativa i s’ha caracteritzat per ser un estudi exploratori d’orientació etnogràfica, basat en els treballs de Pierre Bourdieu. Les eines i tècniques manejades per compilar la informació i registrar-la en l’ecomapa de la xarxa han estat l’entrevista en profunditat des de la perspectiva d’història de vida. |
|---|