Audio description and technologies. Study on the semi-automatisation of the translation and voicing of audio descriptions
Aquesta tesi explora l’aplicació de tecnologies en l’àmbit de l’audiodescripció per tal de semiautomatitzar-ne el procés. D’una banda, s’implementa la síntesi de parla en la locució de l’audiodescripció en català i, de l’altra, s’aplica la traducció automàtica amb postedició a audiodescripcions angl...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2016 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/394035 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/394035 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Audiodescripció Audiodescripción Audio description Síntesi de parla/síntesis de habla Speech synthesis Traducció automàtica Traducción automática Machine translation Ciències Socials 09 |
| Sumario: | Aquesta tesi explora l’aplicació de tecnologies en l’àmbit de l’audiodescripció per tal de semiautomatitzar-ne el procés. D’una banda, s’implementa la síntesi de parla en la locució de l’audiodescripció en català i, de l’altra, s’aplica la traducció automàtica amb postedició a audiodescripcions angleses per obtenir guions audiodescriptius en català. Quant a la síntesi de parla, s’avaluen veus naturals i veus sintètiques disponibles en català (5 de masculines i 5 de femenines per a cada categoria) mitjançant un qüestionari autoadministrat basat principalment en les escales de notes mitjanes d’opinió (Mean Opinion Score, MOS) de la recomanació P.85 de l’UIT-T per a l’avaluació subjectiva de la qualitat de la parla sintètica. Així, els participants avaluen les veus tenint en compte diferents ítems (impressió general, accentuació, pronunciació, pauses discursives, entonació, naturalitat, agradabilitat, esforç d’escolta i acceptació). Les veus que obtenen els millors resultats de cada categoria es fan servir llavors per avaluar la recepció per part de persones cegues o amb baixa visió d’audiodescripcions locutades amb veu sintètica en comparació amb audiodescripcions enregistrades amb veu natural. Tant les dades quantitatives com les qualitatives obtingudes mostren que les persones cegues o amb baixa visió prefereixen que l’audiodescripció es locuti amb veus naturals, més que no pas mitjançant sistemes de síntesi de parla, ja que les veus naturals obtenen puntuacions estadísticament superiors a les veus sintètiques. Tot i això, els usuaris finals accepten l’audiodescripció amb veu sintètica (94% dels participants) com a solució alternativa, i de fet un 20% dels subjectes sosté que la veu preferida de les quatre que s’avaluen és una de sintètica. Pel que fa a la traducció automàtica, s’avaluen cinc motors de traducció automàtica en línia i disponibles gratuïtament de l’anglès al català per tal de determinar quin és el més adequat per a l’audiodescripció. S’avaluen les versions traduïdes automàticament i l’esforç de postedició mitjançant vuit puntuacions diferents, que inclouen tant opinions humanes (temps, necessitat i dificultat de postedició, i adequació, fluïdesa i classificació de les versions traduïdes automàticament) i mesures automàtiques (HBLEU i HTER). Els resultats mostren que hi ha clares diferències pel que fa a qualitat entre els sistemes avaluats i que un (Google Translate) és el que obté millors puntuacions en sis de les vuit mesures emprades per a l’avaluació. Un cop seleccionat el motor que obté millors resultats, es compara l’esforç, tant objectiu com subjectiu, en tres situacions diferents: en la creació de zero d’una audiodescripció, en la traducció manual d’una audiodescripció, i en la postedició d’una audiodescripció traduïda automàticament. Els resultats indiquen que l’esforç objectiu de postedició és inferior que el de crear una audiodescripció ex novo i que traduir-la manualment, tot i que l’esforç subjectiu es percep com a superior en la tasca de postedició. |
|---|