Ayuda humanitaria, género y comunicación digital: la imagen de las mujeres en las ONG. El caso del Chocó, Colombia (2000-2020)
El treball de recerca té per objecte analitzar les transformacions de les representacions de les dones receptores de l'ajuda humanitària a través de l'estudi de cas de l'ONG MSF. En l'encreuament de la història de la regió sud del continent americà, els estudis descoloniales, els...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2024 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/691367 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/691367 |
| Access Level: | acceso embargado |
| Palabra clave: | IMATGE, COMUNICACIÓ ESTUDIS DE GÈNERE INTERSECCIONALITAT ESTUDIOS DE GÉNERO INTERSECCIONALIDAD IMAGE, COMMUNICATION GENDER STUDIES INTERSECTIONALITY Ciències Socials i Jurídiques 3 30 316 77 |
| Sumario: | El treball de recerca té per objecte analitzar les transformacions de les representacions de les dones receptores de l'ajuda humanitària a través de l'estudi de cas de l'ONG MSF. En l'encreuament de la història de la regió sud del continent americà, els estudis descoloniales, els estudis culturals i els estudis de comunicació amb perspectiva de gènere, es construeix un marc teòric que permet l'anàlisi de la fotografia humanitària. Aquestes imatges, que troben el seu gènesi en les fotografies missioneres estretament relacionades amb la fotografia colonial, han viscut transformacions derivades de l'arribada de la Web 2.0 alterant les lògiques comunicatives. S'estudiaran les fotografies preses per les organitzacions locals de la regió chocoana com a contraexemples de les fotografies sinfronteristas. Les categories analítiques es construeixen sobre la base de l'articulació dels marcs teòrics, és a dir, des de la sociologia de la imatge s'atén els estudis culturals i les teories descoloniales per a la inferència de les exhibicions i des d'una part tècnica de la fotografia, s'empra l'estudi dels elements semiòtics. Partint d'aquesta primera anàlisi, les interpretacions s'acaren amb les transcripcions orals de les converses col·lectives realitzades amb les dones chocoanas. Així, a partir del concepte de mirada com a instrument de poder, s'estipula la presència d'una mirada colonial que es desdoblega en les mirades cristiana, imperial i postfeminista, enfront d'una mirada d'oposició com a acte de resistència. |
|---|