Diferenciació funcional Th17 en l'expressió fenotípica i evolució clínica de l'arteritis de cèl•lules gegants. Rol de l'axis IL23/IL-17 en la inflamació vascular

L’arteritis de cèl.lules gegants (ACG) és una vasculitis granulomatosa que afecta a artèries de mitjà i gran calibre amb una predilecció especial per les branques de la caròtida. La malaltia acostuma a respondre inicialment de manera satisfactòria al tractament amb glucocorticoids (GC) tot i que sov...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Espígol Friigolé, Georgina
Tipo de recurso: tesis doctoral
Estado:Versión publicada
Fecha de publicación:2012
País:España
Institución:CBUC, CESCA
Repositorio:TDR. Tesis Doctorales en Red
OAI Identifier:oai:www.tdx.cat:10803/123212
Acceso en línea:http://hdl.handle.net/10803/123212
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Vasculitis
Arteritis de cèl·lules gegants
Arteritis de células gigantes
Giant cell arteritis
Th17
Ciències de la Salut
616
Descripción
Sumario:L’arteritis de cèl.lules gegants (ACG) és una vasculitis granulomatosa que afecta a artèries de mitjà i gran calibre amb una predilecció especial per les branques de la caròtida. La malaltia acostuma a respondre inicialment de manera satisfactòria al tractament amb glucocorticoids (GC) tot i que sovint els pacients requereixen un tractament prolongat i a vegades indefinit amb la iatrogènia que aquest fet comporta. Existeixen evidències de que la major part de manifestacions clíniques i complicacions isquèmiques dels pacients són atribuibles als potents efectes biològics que les citocines i factors de creixement exerceixen sobre la paret vascular i també a distància originant una resposta inflamatòria sistèmica. A nivell dels petits vasos que envolten l’adventicia de l’artèria, es produeixen interaccions complexes entre l´endoteli i els leucòcits amb activació de les cèl.lules inflamatòries Els limfòcits i els macròfags activats produeixen citocines proinflamatòries (TNFα i IL-1) que entre d’altres accions, indueixen l’expressió de molècules d’adhesió de l’endoteli vascular. Els factors de creixement afavoreixen l’angiogènesi i els vasos neoformats incrementen la superfície d’interacció amb les cèl•lules inflamatòries. S’ha demostrat que les interleucines IL-12, IL-23 i IL-17 tenen un rol molt destacat en la inflamació crònica i són també dianes terapèutiques en algunes malalties, l’objectiu principal d’aquesta tesi és estudiar el seu paper en l’ACG. Objectius i Mètodes: 1. Investigar l´expressió de p40/p35 (IL-12) i p19/p40 (IL-23) i IL-17 en artèries temporals de pacients amb arteritis de cèl.lules gegants, tractats i seguits prospectivament mitjançant tècniques de RT- PCR quantitativa a temps real i immunohistoquímica. 2. Determinar les concentracions de p40, p35, p19 i IL-17 en sèrum de pacients amb ACG obtinguts abans d’iniciar el tractament mitjançant tècniques d´ELISA. 3. Estudiar la possible correlació entre l’expressió arterial i concentracions sèriques d´aquestes citocines, la intensitat de la resposta inflamatòria sistèmica en el moment del diagnòstic i la resposta al tractament en una sèrie àmplia de pacients tractats i seguits prospectivament. 4. Investigar mitjançant RT-PCR quantitativa, ELISA i western-blot, la producció de les citocines IL12-IL23 en cèl•lules endotelials estimulades amb lligants dels TLRs com LPS entre d´altres. 5. Induir sobreexpressió de IL23p19 en les cèl•lules endotelials i estudi dels seus efectes en la funció inflamatòria de les mateixes, estudiant canvis en el mRNA de gens inflamatoris d’aquestes cèl•lules mitjançant PCR quantitativa. 6. Estudiar l´efecte de la sobreexpressió de IL23p19 en les cèl.lules endotelials i els seus efectes en respostes relacionades amb l´angiogènesi com a mecanisme de persistència de la inflamació, mitjançant estudis in vitro de migració i diferenciació. 7. Determinar l´efecte in vivo de la IL23p19 en les cèl.lules endotelials mitjançant l´implant de plaques de matrigel amb injecció de cèl.lules endotelials amb sobreexpressió de p19 i estudiar diferències en angiogènesi mitjançant immunotinció. Resultats: 1. Les interleucines IL-12 i IL-23 es troben altament expressades en l’ACG tan en forma de mRNA com de proteina a nivell local. No hem pogut establir la seva relació amb les característiques fenotípiques dels pacients i pel que fa a la persistència de la malaltia nivells elevats inicials en el mRNA de la subunitat p40, semblen relacionar-se amb una millor resposta al tractament. 2. Correlació entre els nivells de mRNA d’IL-23 i els d’IL-17 en l’ACG i una important expressió d’IL-17 en aquesta malaltia. Contràriament al que podíem esperar, hem detectat la IL-17 com a factor predictor de bon pronòstic, pacients amb nivells més alts de IL-17mRNA abandonen abans el tractament de forma significativa. 3. Estimuls inflamatoris com el TNFα o l’IFNγ afavoreixen la producció d’IL-23p19 per part de les cèl.lules endotelials. No hem pogut detectar la co-producció de p40, en principi necessària per la secreció de la citocina amb activitat biològica (IL-23). 4. La IL-23p19 derivada de les cèl.lules endotelials pot ser funcional, tot i que amb els nostres resultats encara no podem establir cap mecanisme que ho expliqui.

Similares en LA Referencia