La impugnación indirecta de reglamentos por defectos formales
La Sala 3ª del Tribunal Suprem ha establert històricament la doctrina conforme a la que no és possible fundar una sentència declarativa de la nul·litat d'un reglament en els defectes formals que es poguessin haver comès en el seu procediment d'elaboració. Si bé aquesta doctrina jurispruden...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis de maestría |
| Fecha de publicación: | 2018 |
| País: | España |
| Institución: | Varias* (Consorci de Biblioteques Universitáries de Catalunya, Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya) |
| Repositorio: | Recercat. Dipósit de la Recerca de Catalunya |
| OAI Identifier: | oai:recercat.cat:2072/348333 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/2072/348333 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Procediment administratiu Recursos (Dret) Nul.litat (Dret) 342 |
| Sumario: | La Sala 3ª del Tribunal Suprem ha establert històricament la doctrina conforme a la que no és possible fundar una sentència declarativa de la nul·litat d'un reglament en els defectes formals que es poguessin haver comès en el seu procediment d'elaboració. Si bé aquesta doctrina jurisprudencial contínua vigent en la seva essència, després de l'entrada en vigor de l'actual Llei de la Jurisdicció Contenciós-Administrativa, ha evolucionat a favor d'atribuir virtualitat anul·latòria d'una disposició administrativa als vicis formals que tinguin suficient entitat. No obstant això, el Tribunal Suprem és poc inclinat a declarar la nul·litat d'un reglament per vicis formals, tenint en compte l'afectació de la seguretat jurídica que un pronunciament d'aquestes característiques suposa. |
|---|