María José Olivé Pérez: déficits y crecimiento urbano del Área Metropolitana de Barcelona, 1968-1981: El caso de Santa Coloma de Gramenet
María José Olivé (1944-2017), geògrafa urbana i activista militant, va publicar durant els anys setanta diversos articles que recullen de manera exhaustiva i precisa la greu situació de Santa Coloma de Gramenet, un dels nuclis de la perifèria de Barcelona que acull grans fluxos migratoris. Va aborda...
| Autores: | , |
|---|---|
| Tipo de recurso: | capítulo de libro |
| Fecha de publicación: | 2025 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) |
| Repositorio: | UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPC |
| Idioma: | español |
| OAI Identifier: | oai:upcommons.upc.edu:2117/454437 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2117/454437 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Historia urbana Perifèries Barcelona Santa Coloma de Gramenet Pla popular Moviment veïnal |
| Sumario: | María José Olivé (1944-2017), geògrafa urbana i activista militant, va publicar durant els anys setanta diversos articles que recullen de manera exhaustiva i precisa la greu situació de Santa Coloma de Gramenet, un dels nuclis de la perifèria de Barcelona que acull grans fluxos migratoris. Va abordar l'estudi analític i detallat dels dèficits i mancances de la ciutat, desvetllant raons i responsables i quantificant necessitats i costos, en un moment de gran transcendència política entre el final de la dictadura franquista (1939-1975) i l'inici de la transició democràtica (1976-1982). El seu treball és una aproximació vàlida per a altres pobles i ciutats de l'entorn metropolità de Barcelona que aquells anys pateixen una transformació idèntica i esdevenen la gran perifèria de la ciutat. El nostre article se centra, a partir dels seus escrits i entrevistes, a mostrar l'abast de les seves indagacions i la capacitat diagnòstica dels problemes d'una de les ciutats de l'àrea metropolitana a finals del franquisme. Una ciutat que vivia un procés de canvis urbanístics dramàtic i que des de sectors crítics amb el règim s'intentava delatar i posar les bases per assolir noves polítiques. Olivé es va implicar de manera directa a denunciar, a partir del 1972, la situació a Santa Coloma i, després de la mort de Franco el 1975, es va involucrar activament amb les iniciatives transformadores des de la redacció de la revista Grama (entre 1976 i 1979) i de l'elaboració dels estudis previs del que seria el Pla Popular del Pla Popular. va recollir les propostes alternatives a l'urbanisme oficial. Unes propostes que els ajuntaments democràtics sorgits a partir del 1979 van assumir només parcialment i amb moltes precaucions. Aquestes circumstàncies van allunyar Olivé d'aquest entorn i va reconduir el compromís social i polític cap a l'àmbit de la cooperació. Es va implicar activament, a partir dels anys noranta i fins a la seva mort, en organitzacions no governamentals assumint responsabilitats organitzatives i liderant projectes cooperatius. |
|---|