Reportatge. El viaducte de Gènova, un any despré. Què se’n sap avui del col·lapse del viaducte sobre el riu Polcevera a Gènova que va tenir lloc el 14 d’agost de 2018?
Un any després. Amig matí del 14 d’agost de 2018, sota una intensa tempesta, una fractura sobtada d’un dels components del viaducte de l’autopista A10 sobre el riu Polcevera a Gènova va provocar una fallida en cadena d’una part de l’estructura, tenint com a resultat el collapse de la pila 9 (imatge...
| Autor: | |
|---|---|
| Formato: | artículo |
| Fecha de publicación: | 2019 |
| País: | España |
| Recursos: | Consejo General de la Arquitectura Técnica de España (CGATE) |
| Repositorio: | RIARTE |
| OAI Identifier: | oai:www.riarte.es:20.500.12251/1799 |
| Acesso em linha: | http://hdl.handle.net/20.500.12251/1799 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palavra-chave: | Génova (Italia) Viaducto Patologías - Construcción Accidentes Estabilidad estructural Carreteras Mantenimiento preventivo Ingeniería Civil Cálculo estructural Cimentación profunda 3305.04 Puentes 3305.05 Tecnología del Hormigón 3305.13 Autopistas 3305.25 Hormigón Pretensado 3305.32 Ingeniería de Estructuras 3305.33 Resistencia de Estructuras 3312.09 Resistencia de Materiales |
| Resumo: | Un any després. Amig matí del 14 d’agost de 2018, sota una intensa tempesta, una fractura sobtada d’un dels components del viaducte de l’autopista A10 sobre el riu Polcevera a Gènova va provocar una fallida en cadena d’una part de l’estructura, tenint com a resultat el collapse de la pila 9 (imatge 2), així com d’un tram del pont de 243 metres de longitud. 43 persones van morir i 16 més van resultar ferides. A aquesta tragèdia s’hi va haver d’afegir el fet que 600 persones haguessin de ser desplaçades de les seves llars, i també els milions d’hores —25.5M de vehicles travessaven el pont cada any— que des de llavors els ciutadans han perdut circulant pels carrers de la ciutat seguint itineraris alternatius al trajecte que va deixar d’existir. Com pot ser que un pont que, pel seu gran valor estratègic dins de la xarxa de carreteres italiana, era inspeccionat i monitoritzat de manera quasi contínua hagués pogut col· lapsar sense que ningú observés mostres de la imminent desgràcia? Estem davant d’un error de disseny o d’una mala execució? Potser va succeir un fenomen extern extraordinari i no previst? Es feia una inspecció prou acurada i es duien a terme plans de manteniment adequats? O potser va ser el resultat d’una mala gestió de la relació entre el bé públic, representat per les agències reguladores governamentals, i el bé privat, defensat pel concessionari? |
|---|