La alimentación racional. Ideología de la carne y discursos sobre alimentación, nutrición y salud en España (1893-1939)
La ideologia de la carn refereix a aquell sistema de creences que sosté la idea que els productes carnis són essencials per al manteniment de la salut. La seva caracterització en termes culturals, econòmics i sociològics ha estat tractada per múltiples autores. No obstant això, la seva construcció i...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2024 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/691665 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/691665 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Alimentació Feeding Alimentación Vegetarianisme Vegetarianism Vegetarianismo Carn Meat Carne Ciències Humanes 93 |
| Sumario: | La ideologia de la carn refereix a aquell sistema de creences que sosté la idea que els productes carnis són essencials per al manteniment de la salut. La seva caracterització en termes culturals, econòmics i sociològics ha estat tractada per múltiples autores. No obstant això, la seva construcció i difusió, així com la seva exportació i imposició en termes colonials, sustentades pels discursos referents al coneixement científic nutricional hegemònic, constitueixen un camp a explorar. Aquesta recerca pretén aportar una genealogia de les ciències nutricionals a Espanya a través de l'anàlisi i la comprensió de la construcció del model hegemònic de la ciència de la nutrició en les esferes científica i pública internacionals des de mitjan segle XIX fins a mitjan segle XX. Al mateix temps, ens hem centrat en les formes en las quales aquest model hegemònic es va obrir pas a Espanya des de les últimes dècades del segle XIX fins a la Guerra Civil, analitzant les relacions d'aquestes ciències de nutrició i els discursos d'oposició i resistència, principalment representats pels diferents col·lectius vegetarià-naturistes del període. Al llarg de la tesi s'han analitzat textos de metges, sociòlegs i higienistes, que, basant-se en el coneixement generat a Europa sobre els requeriments nutricionals, van construir un discurs que associava el consum de carn a uns efectes concrets sobre els cossos d'una classe treballadora i un exèrcit que s'entenien com a incapacitats per a habilitar a Espanya per a entrar en la Modernitat. Trobarem que, malgrat partir d'aproximacions diferents a quin era l'alimentació més adequada per a la majoria de la població, tant des de postures higienistes oficials com "vegetarianes" es perseguia una intervenció en la dieta de la població, en vistes a una normalització dietètica que donés lloc a una nació més competitiva econòmicament. No obstant això, van aparèixer veus, principalment dins del anarconaturisme, que associaven irremeiablement la reforma dietètica i de les costums a un canvi en el model econòmic i productiu, en el que sembla un intent d'articular un model alternatiu de modernitat. |
|---|