L'Església com a institució de crèdit: les Quotidianes Distribucions de la Seu de Manresa en els segles XVIII i XIX
La resposta de la Seu de Manresa a la reducció de l'interes dels censals del 5 al 3 % que es produí 1'1 d'agost de 1750 fou la disminució del nombre d'eclesiàstics que tenien dret a distribució a un màxim de 50. Els patrons dels beneficis iniciaren un plet contra la Comunitat de...
| Author: | |
|---|---|
| Format: | article |
| Status: | Published version |
| Publication Date: | 1986 |
| Country: | España |
| Institution: | Varias* (Consorci de Biblioteques Universitáries de Catalunya, Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya) |
| Repository: | Recercat. Dipósit de la Recerca de Catalunya |
| OAI Identifier: | oai:recercat.cat:2445/166164 |
| Online Access: | https://hdl.handle.net/2445/166164 |
| Access Level: | Open access |
| Keyword: | Església Manresa (Catalunya) Crèdit Church Manresa (Catalonia) Credit |
| Summary: | La resposta de la Seu de Manresa a la reducció de l'interes dels censals del 5 al 3 % que es produí 1'1 d'agost de 1750 fou la disminució del nombre d'eclesiàstics que tenien dret a distribució a un màxim de 50. Els patrons dels beneficis iniciaren un plet contra la Comunitat de Beneficiats per desacord amb la mesura i argumentaven el seu caràcter negatiu «como a zelador de la honra de Dios y del bien público de la Ciudad pudiéndose con estos 24 beneficios acomodar muchos hijos de ella». Trobem en aquesta reflexió un dels punts de partida d'aquest treball: la institució eclesiàstica és una de les fórmules que, a l'antic regim, tenien les classes dominants per col·locar els seus fills segons i assolir una reproducció social més barata i un control sobre el cos social més efectiu. L'estalvi en el pagament de la llegítima dels fills capellans mitjançant la fundació de beneficis eclesiàstics i la disminució de la degradació d'aquests fills en impedir que tinguessin descendència legal eren dos dels avantatges d'aquesta col·locació. |
|---|