Análisis cuantitativo comparativo con resonanacia magnética de los factores predisponentes de la inestabilidad rotuliana objetiva
TESI DOCTORAL (DR J.S. ESCALA ARNAU).<br/><br/>La Resonància Magnètica (RM) s'ha convertit en el mètode d'exploració no invasiu d'el.lecció, per l'anàlisi de les alteracions al genoll; i s'ha convertit en una eïna molt útil per avaluar la inestabilitat rotuliana...
| Autor: | |
|---|---|
| Formato: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2003 |
| País: | España |
| Recursos: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/8828 |
| Acesso em linha: | http://www.tdx.cat/TDX-0427104-122816 http://hdl.handle.net/10803/8828 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palavra-chave: | Resonancia Magnética Inestabilidad Rotuniana Objetiva 61 616.7 |
| Resumo: | TESI DOCTORAL (DR J.S. ESCALA ARNAU).<br/><br/>La Resonància Magnètica (RM) s'ha convertit en el mètode d'exploració no invasiu d'el.lecció, per l'anàlisi de les alteracions al genoll; i s'ha convertit en una eïna molt útil per avaluar la inestabilitat rotuliana objectiva. (IRO).<br/><br/>L'objectiu de l'estudi ha estat avaluar i comparar la utilitat diagnòstica de múltiples paràmetres mesurats en la RM de pacients amb IRO. S'han avaluat els factors primaris predisponents, com són: la displàssia de la tròclea femoral, la ròtula alta i la bàscula rotuliana. S'ha emfatitzat amb l'anàlisi de la morfologia rotuliana. <br/><br/>S'ha realitzat un estudi retrospectiu en un grup extens i uniforme de 59 genolls amb IRO i en un grup control de 71 genolls. Ambos grups eren comparables segons l'edat i sexe.<br/><br/>Tots els genolls amb IRO havien presentat episodis de luxació rotuliana recurrent, documentada per la reducció a urgències, o bé per una història clínica I radiogràfica convincent. <br/>En els genolls del grup control es vàren descartar sistemàticament lesions del lligament creuat anterior, alteracions femoropatelars cirurgia prèvia i dolor anterior al genoll. <br/><br/>En el grup IRO s'han utilitzat seqüències axials i sagitals potenciades en T-1. En el grup control, s'an utilitzat seqüències axials potenciades en T1 o bé en eco de gradient potenciades en T-2 i seqüències sagitals ràpides en dual eco.<br/> <br/>Les diverses mesures s'han realitzat a mà utilitzant regles, esquadres, escales i goniòmetres. El contorn del cartílag articular va ésser la referència sistemàtica per a totes les mesures. <br/>Tal i com va sugerir Staubli, això és crucial perquè la superfície condral del solc troclear I de les facetes articulars rotulianes no coincideixen habitualment amb el contorn de l'os subcondral.<br/> <br/>En el tall migsagital de RM, s'han mesurat el sortint de la tròclea, la longitud del tendó rotulià, l'índex de Caton-Deschamps i l'índex d'Insall-Salvati.<br/>En el tall migsagital, també es va avaluar la morfologia rotuliana mesurant la longitud del nas rotulià i la proporció del nas. Es va calcular l'índex mortològic descrit per Grelsamer.<br/><br/>S'han utilitzat dues seccions diferents per les mesures en els talls axials. El primer tall avaluat, és el més proximal on s'identifica el cartílag articular de la tròclea femoral. El segon, a través de l'arc romànic. En el tall axial, bàsicament es va avaluar la profunditat de la tròclea, la inclinació de la faceta externa de la tròclea i la bàscula rotuliana. <br/><br/>Tal i com s'ha comunicat anteriorment, s'ha observat que els genolls amb IRO presenten tròclees menys profundes, ròtules més altes i amb una bàscula més aumentada que els genolls controls.<br/><br/>Els paràmetres més sensibles van ésser:<br/>-La bàscula rotuliana (93%) amb un valor de tall >11º.<br/>-La profunditat de la tròclea a l'arc romànic (86%) amb un valor de tall <5 mm.<br/>-L'índex d'Insall-Salvati (78%) amb un valor de tall >1.2.<br/><br/>Els paràmetres més específics van ésser:<br/>-L'Índex morfològic (87%) amb un valor de tall <1.2.<br/>-El nas rotulià (85%) amb un valor de tall <9mm.<br/>-La longitud del tendó rotulià (85%) amb un valor de tall >50 mm.<br/><br/>En un estudi radiogràfic, Grelsamer va observar que la forma rotuliana en la projecció de perfil por presentar tres morfologies diferents: tipus I, tipus II amb el nas llarg i tipus III amb el nas curt. En el present estudi, el 46% de genolls amb IRO presentaven el nas curt, però sols el 14% dels genolls del grup control. En altres paraules, els pacients amb un nas llarg tenen poques probabilitats de presentar IRO. Els pacients amb en nas curt (especialment amb un índex inferior al 25%) pot considerar-se que presenten una morfologia displàssica. Per altra banda, aquesta morfologia predisposa a la IRO.<br/><br/>Per a concluir: <br/>En primer lloc, la profunditat de la tròclea en l'arc romànic és un excel.lent paràmetre per avaluar la displàssia de la tròclea en la IRO.<br/>Segon, l'ïndex d'Insall-Salvati és millor que el de Caton-Deschamps per avaluar l'alçada rotuliana en la IRO.<br/>Tercer, la proporció del nas rotulià és un paràmetre molt específic per a descartar la IRO.<br/>La bàscula rotuliana és el paràmetre més sensible.<br/>I finalment, l'etiologia de la IRO és probablement multifactorial. Creiem que la RM por ajudar a identificar I mesurar els factors predisponents de la IRO I també ajudar a planificar la cirurgia més adient. |
|---|