Pulmón colectivo: quebradas como redes capilares del tejido urbano
Santa Ana de los Cuatro Ríos de Cuenca, se caracteriza por su extenso sistema fluvial en el que se desarrolló y formó la ciudad. Si bien se ha prestado atención a la planificación de las cuatro riberas, Tomebamba, Yanuncay, Machángara y Tarqui, las quebradas urbanas han sufrido abandono y deterioro....
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis de maestría |
| Fecha de publicación: | 2025 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) |
| Repositorio: | UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPC |
| Idioma: | español |
| OAI Identifier: | oai:upcommons.upc.edu:2117/444559 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2117/444559 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | City planning -- Ecuador -- Cuenca Landscape architecture -- Ecuador -- Cuenca Rivers -- Ecuador -- Cuenca Capilaridad morfológica Pulmón colectivo Quebrada urbana Urbanisme -- Equador -- Cuenca Arquitectura del paisatge -- Equador -- Cuenca Cursos d'aigua -- Equador -- Cuenca Àrees temàtiques de la UPC::Urbanisme::Planejament urbà Àrees temàtiques de la UPC::Urbanisme::Arquitectura del paisatge |
| Sumario: | Santa Ana de los Cuatro Ríos de Cuenca, se caracteriza por su extenso sistema fluvial en el que se desarrolló y formó la ciudad. Si bien se ha prestado atención a la planificación de las cuatro riberas, Tomebamba, Yanuncay, Machángara y Tarqui, las quebradas urbanas han sufrido abandono y deterioro. La expansión urbana descontrolada y una planificación inadecuada han provocado la pérdida de áreas verdes ribereñas y la fragmentación del paisaje fluvial, lo que afecta tanto a la calidad de vida de los ciudadanos como a la resiliencia urbana frente a acontecimientos extremos. Aquesta investigació proposa revaloritzar i integrar les 129 falltes a la ciutat, concebent-les com a "pulmons col·lectius" i nodes d'una xarxa capil·lar que irriga la ciutat. Es busca revertir la seva invisibilitat actual a través d'estratègies que en promoguin l'articulació i el reconeixement com a elements estructurants del teixit urbà. En una ciutat en creixement com Conca, entendre la morfologia d‟aquests rius urbans i la seva interacció amb l‟entorn construït és crucial per desenvolupar estratègies de planificació sostenible que impulsin la conservació del medi ambient, la seguretat hídrica i la millora del paisatge urbà. Metodològicament s'adopta un enfocament territorial sensible que analitza tres escales: macro, meso i micro. L'escala macro ens permetrà comprendre el context territorial de Conca i la seva relació amb les falltes. A l'escala meso, anàlisi de la "capil·laritat" de les falltes, "destejant" la seva relació amb l'entorn urbà per comprendre'n el grau d'integració. I a l'escala micro, la Fallta Milchichig se selecciona com a cas d'estudi a causa de la seva importància i abast en diversos contextos urbans. Aquesta investigació no només proporciona una base sòlida per a futures intervencions a Conca, sinó que també ofereix un model per a altres ciutats llatinoamericanes amb desafiaments similars. |
|---|