El microbioma del agroecosistema y su importancia en la agricultura sostenible
Les plantes estableixen interaccions amb multitud de microorganismes que influeixen en el seu desenvolupament i supervivència, de manera que aquestes podrien ser considerades com a meta-organismes, la planta depèn de la seva microbiota per obtenir nutrients i com a escut envers malalties, entre altr...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2021 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/671606 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/671606 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Microbiologia Microbiología Microbiology Agroecosistemes Agroecosistemas Agroecosystems Agricultura sostenible Sustainable agriculture Ciències Experimentals 579 |
| Sumario: | Les plantes estableixen interaccions amb multitud de microorganismes que influeixen en el seu desenvolupament i supervivència, de manera que aquestes podrien ser considerades com a meta-organismes, la planta depèn de la seva microbiota per obtenir nutrients i com a escut envers malalties, entre altres, i a canvi, la planta li proporciona nutrients en forma d'exsudats que poden representa fins a un 21% del carbó que fixa fotosintèticament. Aquestes interaccions, tant amb la microbiota de les filosfera com la de la rizosfera, són crucials per a la salut de les plantes, la seva adaptació a l'estrès biòtic i abiòtic, així com un element bàsic per aconseguir una agricultura sostenible. En aquest estudi s'ha caracteritzat la microbiota bacteriana i fúngica associada a la filosfera de dos arbres fruiters, Malus domestica i Pyrus communis, al llarg del seu desenvolupament fenològic, mitjançant tres aproximacions moleculars diferents. Els resultats obtinguts són equivalents per a les tres metodologies pel que fa a la composició taxonòmica de les comunitats microbianes. S'ha definit el core del microbioma per a ambdues espècies vegetals. Dins d'aquest, cal ressaltar la presència de gènere Deinococcus al core del bacterioma, a diferència d'estudis previs i s'ha descrit per primera vegada el core de'l micobioma de la filosfera. S'han establert dos models per explicar la successió microbiana al llarg de tot el cicle vegetatiu de l'arbre, així com biomarcadors representatius per a cada un d'ells. D'altra banda, s'ha descrit el microbioma de la rizosfera de sòls conductius i supresius per al nematode fitopatógeno Meloidogyne spp., observant marcades diferències entre ells. S'ha caracteritzat el core, destacant la presència de Sporosarcina, Pseudombrophila, Chaetomaiaceae, Cladosporium i Morteriellaceae, com a característics en sòls supresivos. Pel que fa als biomarcadors indicatius de la condició de supressivitat s'han identificat els següents taxons, Acidobacteri, Actinobacteria, Firmicutes, Cladosporium, Pyrenochaeta, Arachniotus, Pseudogymnoascus, Pseudombrophila i Morteriella. Finalment, es va realitzar uns assajos en test per valorar l'impacte de l'agent de biocontrol contra Meloidogyne incognita, Trichoderma asperellum, sobre la microbiota de la rizosfera de Solanum lycopersicum, on a més es tenien en compte dues variables, la tipologia de terra supressiu i la varietat vegetal (resistent o sensible a el patogen). Els resultats obtinguts han posat de manifest que els factors determinants en la composició taxonòmica de la microbiota de terra rizosfèric són en ordre decreixent d'importància, la tipologia de terra i la varietat vegetal. No s'ha pogut valorar l'efecte de Trichoderma asperellum donada la manca de prevalença d'aquest agent de biocontrol a terra. |
|---|