La corrupció local durant la dictadura de Primo de Rivera i la resposta del Parlament de Catalunya
L'entramat juridicopolític de la dictadura de Primo de Rivera va permetre conductes suposadament corruptes dins l'Administració local. A la fi de la dictadura i l'adveniment de la República, alguns ajuntaments de Catalunya van iniciar procediments administratius de depuració de respon...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Fecha de publicación: | 2019 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | catalán |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:243648 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/243648 https://dx.doi.org/urn:doi:10.2436/20.3004.01.124 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Dictadura de Primo de Rivera Corrupció local Separació de funcionaris Justícia transicional Hospitalet de Llobregat Corrupción local Separación de funcionarios Justicia transicional Corruption locale Révocations de fonctionnaires Justice transitionnelle Dictatorship Local corruption Remove of officials Transitional justice |
| Sumario: | L'entramat juridicopolític de la dictadura de Primo de Rivera va permetre conductes suposadament corruptes dins l'Administració local. A la fi de la dictadura i l'adveniment de la República, alguns ajuntaments de Catalunya van iniciar procediments administratius de depuració de responsabilitats contra els funcionaris corruptes del règim anterior i, en molts casos, van acordar la seva separació del càrrec. Però el Tribunal Suprem va establir una doctrina per la qual s'havien de restituir els càrrecs separats i l'ajuntament i els regidors que havien votat a favor de la separació del funcionari esdevenien responsables solidaris dels sous deixats de percebre pel funcionari. Contra aquesta situació, el Parlament de Catalunya va promulgar la Llei de 9 de març de 1934, que atorgà validesa i fermesa als acords de separació de funcionaris, però sense establir la justificació que permetés diferenciar les separacions de funcionaris degudament justificades de les que no ho eren. Per això, el Tribunal de Garanties Constitucionals va acordar la inconstitucionalitat de la norma catalana, només amb efectes en dos casos de funcionaris separats. De fet, tot i els seus errors, la Llei de 9 de març de 1934 es pot entendre com la primera llei transicional de Catalunya. |
|---|