Cavitat subaquàtiques de la franja litoral de Mallorca
Les exploracions de les cavitats de la franja litoral amb continuacions subaquàtiques es van iniciar a Mallorca, de forma documentada, l’any 1972 per part d’espeleòlegs catalans. El final de la dècada dels 80 i començaments dels 90 varen esser objecte de diferents campanyes d’espeleobussejadors brit...
| Autores: | , , , , |
|---|---|
| Formato: | artículo |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2011 |
| País: | España |
| Recursos: | Universidad de las Islas Baleares |
| Repositorio: | Biblioteca Digital de les Illes Balears |
| OAI Identifier: | monografiesHistoriaNatural:MonografiesSHNB_2011vol017p103 |
| Acesso em linha: | http://ibdigital.uib.es/greenstone/sites/oai-site/collect/monografiesHistoriaNatural/index/assoc/Monograf/iesSHNB_/2011vol0/17p103.dir/MonografiesSHNB_2011vol017p103.pdf http://ibdigital.uib.es/greenstone/library/collection/monografiesHistoriaNatural/document/MonografiesSHNB_2011vol017p103 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palavra-chave: | Speleology Spain Majorca Natural History |
| Resumo: | Les exploracions de les cavitats de la franja litoral amb continuacions subaquàtiques es van iniciar a Mallorca, de forma documentada, l’any 1972 per part d’espeleòlegs catalans. El final de la dècada dels 80 i començaments dels 90 varen esser objecte de diferents campanyes d’espeleobussejadors britànics. L’any 1994 sorgeix l’embrió del que seria anys després la Secció d’Espeleobusseig del Grup Nord de Mallorca, espeleòlegs mallorquins dedicats a la recerca de les cavitats sotaiguades. El fruit d’aquestes investigacions ha suposat l’exploració dels sistemes espeleològics més extensos de l’illa i situen les cavitats subaquàtiques de Mallorca com a referent de les coves litorals de l’Estat Espanyol i d’Europa. Les cavitats de la franja litoral es poden subdividir en coves de la zona de mescla costanera, xarxes freàtiques litorals amb influències hipogèniques i les captures càrstico-marines. La major part de les coves es localitzen al carst eogenètic litoral desenvolupat en la plataforma postorogènica del sud i llevant de Mallorca, és a dir a la regió càrstica de Migjorn. Els condicionants litològics influeixen de manera decisiva en la configuració morfològica de les coves; així, mentre que a les fàcies de front de l’escull del Miocè superior dominen les formes de col·lapse relacionades amb la dissolució extensiva dels edificis coral·lins, en les fàcies corresponents a ambients sedimentaris de lagoon la permeabilitat associada a la fracturació adquireix major rellevància, en presentar la roca una porositat bastant més baixa. S’han seleccionat les 12 coves més importants, la gran majoria ubicades a la marina de Llevant (10). Per municipis el més representat és Manacor (6), seguit de Felanitx (3). Les fitxes de les coves s’han subdividit, sempre que es disposi d’informació, en diferents apartats de: toponímia, situació geogràfica i geològica, història de les exploracions, descripció de la cavitat, hidrologia, sediments, espeleogènesi i estadi evolutiu, paleontologia, fauna aquàtica i arqueologia. |
|---|