Explorando las (im)posibilidades de una ley interseccional sobre violencias de género en el estado español
Si bé el marc legal espanyol està molt nodrit de lleis i polítiques públiques per a fer front a les violències de gènere com a resultat de lluites feministes i LGTBI de les últimes dues dècades, nombroses investigacions han indicat que en el context espanyol no s'ha prestat prou atenció a la in...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2016 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/399297 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/399297 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Interseccionalitat Llei Violències de gènere Interseccionalidad Ley Violencias de género Intersectionality Law Gender related violence Ciències Socials i jurídics 30 32 34 572 |
| Sumario: | Si bé el marc legal espanyol està molt nodrit de lleis i polítiques públiques per a fer front a les violències de gènere com a resultat de lluites feministes i LGTBI de les últimes dues dècades, nombroses investigacions han indicat que en el context espanyol no s'ha prestat prou atenció a la intersecció de la desigualtat de gènere amb altres eixos de discriminació. Prenent com a punt de partida aquesta afirmació, aquesta tesi doctoral explora si les set lleis que configuren el marc legal espanyol i català vigent sobre violències de gènere adopten, o no, un enfocament interseccional. Per a fer-ho s'ha dissenyat un model d'anàlisi de les lleis inspirat en els marcs analítics de Carol Bacchi i Ange-Marie Hancock i que es basa en un estudi dels subjectes jurídics de les lleis. Els resultats indiquen que aquestes lleis adopten enfocaments majoritàriament monofocals o de discriminacions múltiples. Això genera que, encara que siguin lleis que tenen voluntat d'acabar amb les violències de gènere, (re) produeixen sistemes d'opressió tals com l'heteronormativitat, el binarisme de gènere, la transpatologització, l'edatisme o la discriminació per no tenir ciutadania espanyola, entre d'altres. La tesi es pregunta per què aquestes lleis fallen en adoptar un enfocament interseccional i explora la (im)possibilitats que emergeixen del propi sistema jurídic espanyol. La investigació utilitza el terme violències de gènere, que permet una conceptualització interseccional de discriminacions basades en la desigualtat de gènere i que tradicionalment han estat conceptualitzades per separat com ara la violència contra les dones, l'heteronormativitat, l'homofòbia, la lesbofòbia o la transfòbia. |
|---|