Predicción de propiedades mecánicas en flexión de madera aserrada de Pinus sylvestris L. Mediante análisis multivariable basado en ensayos de vibración
Es van realitzar assaigs no destructius basats en tècniques de vibració, això com informació relativa a les singularitats i els defectes de la fusta per a predir les propietats mecàniques d’un lot de 59 peces de mida estructural de fusta de Pinus sylvestris L. procedent de la serra del Montsec (Llei...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2022 |
| País: | España |
| Institución: | Varias* (Consorci de Biblioteques Universitáries de Catalunya, Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya) |
| Repositorio: | Recercat. Dipósit de la Recerca de Catalunya |
| OAI Identifier: | oai:recercat.cat:10459.1/84532 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/675025 http://hdl.handle.net/10459.1/84532 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Assaigs no destructius Vibració Fusta Ensayos no destructivos Vibración Madera Non-destructive testing Vibration Timber Enginyeria Agroforestal 620 |
| Sumario: | Es van realitzar assaigs no destructius basats en tècniques de vibració, això com informació relativa a les singularitats i els defectes de la fusta per a predir les propietats mecàniques d’un lot de 59 peces de mida estructural de fusta de Pinus sylvestris L. procedent de la serra del Montsec (Lleida). Es van mesurar les freqüències corresponents a la vibració longitudinal, així com a la transversal de cara i la transversal de cantell. A més es van fer assaigs d’ultrasons. Finalment, le mostres es van sotmetre a un assaig de flexió estática. Es van construir models univariable i multivariable, tant lineals com no lineals, per a predir el mòdul d’elasticitat (modulus of elasticity, MOE) i la resistència a flexió (modulus of rupture, MOR). Es va valorar la influència del tallant tant als resultats dels assaigs de vibració com als de flexió estàtica. També es van identificar les diferències entre els resultats obtinguts als assaigs de flexió depenent de l’orientació de la peça. La capacitat predictiva dels models es va analitzar a partir de l’arrel de l’error quadràtic mitjà (root–mean–square error, RMSE) obtingut mitjançant validació creuada amb 10 carpetes i 5 repeticions. L’existència de diferències estadísticament significatives entre les capacitats predictives dels diferents models es van analitzar mitjançant el test no paramètric de Kruskal–Waliis i la prova post hoc de Dunn. El MOE dinàmic estimat a partir de la freqüència fonamental de ressonància a la vibració transversal de cantell va resultar la variable amb l’error més baix a la predicció del MOE. Els models multivariable no van aconseguir una reducció estadísticament significativa del error d’aquesta predicció. L’error més baix a la predicció del MOR es va aconseguir amb les variables que tenen en compte la posició dels nusos a la secció transversal. Es va aconseguir una reducció estadísticament significativa d’aquest error amb models lineals multivariable que van incloure variables relacionades amb els ultrasons y las vibracions longitudinal i transversal. La influència del tallant a l’assaig de flexió estàtica es va poder eliminar prenent un valor del mòdul d’elasticitat transversal (G) igual a un dissetè del MOE. En el cas de la vibració transversal, la influencia del tallant es va poder quantificar mitjançant una regressió potencial de les freqüències de ressonància de diferents harmònics. |
|---|