Disseny d'un test per avaluar les aptituds cognitives a l'esport (TACE)
[cat] El raonament, la cognició i el comportament dels individus intel·ligents han estat un dels eixos en el camp de la mesura de les aptituds esportives en els darrers anys. La seva perspectiva multicanal, la dificultat per acotar-ne l'origen i la seva incidència en el rendiment i l'apren...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2005 |
| País: | España |
| Institución: | Universidad de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de la UB |
| OAI Identifier: | oai:diposit.ub.edu:2445/43045 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2445/43045 http://www.tdx.cat/TDX-1129105-091656 http://hdl.handle.net/10803/2902 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Rendiment esportiu Tests d'aptitud Psicologia de l'esport Aprenentatge cognitiu Athletic performance Ability testing Sport psychology Cognitive learning |
| Sumario: | [cat] El raonament, la cognició i el comportament dels individus intel·ligents han estat un dels eixos en el camp de la mesura de les aptituds esportives en els darrers anys. La seva perspectiva multicanal, la dificultat per acotar-ne l'origen i la seva incidència en el rendiment i l'aprenentatge esportius n'han estat, possiblement, les raons fonamentals. Aquesta dificultat en el camp de la recerca científica, s'ha obviat en el terreny de la praxis en el món de l'entrenament. Nombrosos entrenadors/es i especialistes utilitzen termes com "jugadors llestos", "esportistes espavilats" i "comportaments intel·ligents " dins els terrenys de joc amb molta freqüència, i amb no menys encert. Parlen de subjectes que troben la solució bona en situacions diverses de menor o major complexitat. En aquesta línia, el criteri cognitiu s'ha erigit com un bon indicador del nivell d'expertesa esportiva (Starkes, 1987; Abernethy, 1988, 1994; Helsen i Starkes, 1999; Ward i Williams, 2003). El caràcter multifactorial que explica la capacitat d'aprenentatge i de rendiment esportiu i la manca d'eines psicomètriques per avaluar les aptituds funcionals necessàries per a la pràctica esportiva (Riera, 2005), justifiquen el plantejament d'una proposta de disseny d'un test d'aquestes característiques. Aquesta tesi doctoral ofereix un instrument de mesura de les aptituds cognitives esportives des d'una perspectiva psicomètrica. Després d'establir un marc de referència per a la classificació de les habilitats esportives (Riera, 2001), de definir el constructe d'aptitud cognitiva esportiva (Buscà, 2005) i després de revisar els principals estudis i instruments que tenen per objectiu avaluar diversos constructes psicològics relacionats amb la cognició en situacions esportives, es procedeix a la construcció d'un test per avaluar les aptituds cognitives a l'esport (TACE). Per tal de plasmar les situacions esportives de forma intel·ligible minimitzant, així, la influència del raonament verbal d'ítems escrits, s'han dibuixat 75 situacions esportives que es corresponen amb problemes reals que es donen en l' esport i que cobreixen tan les habilitats bàsiques com les tècniques i les tàctiques. Els ítems es presenten en una aplicació informàtica molt intuïtiva per a què cada subjecte pugui respondre de forma autònoma i amb el ritme propi. Per cada situació, es presenten 5 opcions de resposta de les quals una ha de ser escollida pel subjecte de forma obligatòria. Després de fer una prova pilot amb una mostra seleccionada (n=57) i de procedir a l'anàlisi dels ítems i dels distractors, es van seleccionar 64 ítems els quals es van administrar en la versió consolidada del TACE a una mostra d'estudiants de secundària (n=242). De la segona anàlisi dels ítems, se'n van consolidar 56 els resultats dels quals es van utilitzar per realitzar l'estudi empíric per determinar la fiabilitat i la validesa del test. Es van calcular indicadors de fiabilitat amb un valor d'α de Cronbach de 0,77 (n=56) i una correlació de Pearson entre test i retest de 0,72 (n=69) i es van establir criteris de validesa de contingut, de criteri i de constructe. L'opinió d'experts i una correlació de Pearson entre el resultat en el TACE i un criteri extern de valoració del professor d'educació física (r=0,40; p<0,00) van consolidar-ne la validesa de contingut i de criteri. La posterior comparació de mitjanes entre subgrups de la mostra van apuntar diferencies de gènere en la resolució de problemes. De la mateixa manera es van observar diferències significatives en els resultats del test en funció de la quantitat i tipus de pràctica dels subjectes. L'anàlisi factorial va permetre establir indicis raonables per estimar la validesa de constructe del test així com per confirmar la qualitat psicomètrica dels ítems. Una primera aproximació exploratòria (valor mitjà d'extracció de r=0,64) va permetre extreure 23 factors incapaços de contribuïr a l'explicació del constructe. Una posterior anàlisi factorial per categories d'ítems (valor mitjà d'extracció de r=0,92) va permetre extreure dos factors diferenciats que explicaven el 79,87% de la variància i que s'associaven als conceptes de tècnica i de tàctica a causa de les altres correlacions que aquests factors tenien amb les categories d'ítems associades a aspectes tècnics i tàctics dels esports. Els resultats es discuteixen en relació a altres processos de construcció d'instruments psicomètrics de caire esportiu. |
|---|