Sardana, sardanisme i societat
El sardanisme ha fet de la dansa un símbol, i tot símbol està condemnat a l'encarcarament. Cualsevol cosa, però que es preï de ser popular no pot conèixer les formes fixes, i d'aquí l'atzucac on hem arribat amb la sardana. Fins ara hem pogut mantenir amb mil i un malabarismes -propici...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Fecha de publicación: | 1993 |
| País: | España |
| Institución: | Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) |
| Repositorio: | DIGITAL.CSIC. Repositorio Institucional del CSIC |
| OAI Identifier: | oai:digital.csic.es:10261/38291 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10261/38291 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Sardana Sardanisme Societat Catalunya |
| Sumario: | El sardanisme ha fet de la dansa un símbol, i tot símbol està condemnat a l'encarcarament. Cualsevol cosa, però que es preï de ser popular no pot conèixer les formes fixes, i d'aquí l'atzucac on hem arribat amb la sardana. Fins ara hem pogut mantenir amb mil i un malabarismes -propiciats en bona part per particulars avatars històrics- aquest difícil equilibri: la sardana és símbol i és dança popular. Si deixa de ser popular, però, també deixarà de ser un símbol viu. Per això, ara seria bo que el sardanisme retornés la sardana al carrer. Que desaparegués la pressió psicològica del símbol que condemna la sardana a l'encarcarament, a tenir una aurèola de sacralitat, d'intangibilitat, de profunditat metafísica. |
|---|