Introducció
[cat] Com indica el títol de la publicació del Fons de Població de les Nacions Unides (UNFPDA) (2012), l’envelliment al segle XXI és una celebració. Les persones tenen ara vides més llargues a causa de les millores introduïdes en diferents àmbits, com la nutrició, el sanejament, el...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2016 |
| País: | España |
| Institución: | Universidad de las Islas Baleares |
| Repositorio: | Biblioteca Digital de les Illes Balears |
| OAI Identifier: | anuariEnvelliment:2016_anuari_envelliment_p015 |
| Acceso en línea: | http://ibdigital.uib.es/greenstone/sites/oai-site/collect/anuariEnvelliment/index/assoc/2016_anu.dir/2016_anuari_envelliment_p015.pdf http://ibdigital.uib.es/greenstone/library/collection/anuariEnvelliment/document/2016_anuari_envelliment_p015 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Older people -- Spain -- Balearic Islands -- Periodicals |
| Sumario: | [cat] Com indica el títol de la publicació del Fons de Població de les Nacions Unides (UNFPDA) (2012), l’envelliment al segle XXI és una celebració. Les persones tenen ara vides més llargues a causa de les millores introduïdes en diferents àmbits, com la nutrició, el sanejament, els avenços mèdics, l’atenció de la salut, l’educació i el benestar econòmic. L’envelliment també és un desafiament. L’esperança de vida en néixer ara és superior a 80 anys en 33 països i això ha de tenir el seu correlat en relació amb les polítiques que han de dur-se a terme perquè «cada segon dues persones compleixen 60 anys, és a dir, el total anual és de gairebé 58 milions de persones que arriben als 60 anys. Atès que actualment una de cada nou persones té 60 anys o més i les projeccions indiquen que la proporció serà una de cada cinc persones cap al 2050, l’envelliment de la població és un fenomen que ja no es pot ignorar» (UNFPDA, 2012: 3). Per això, interessa aportar aquí les dades de l’índex global d’envelliment (AgeWatch, 2015a) en el qual se situa Espanya tenint en compte els quatre dominis que inclou i mesura aquest índex (AgeWatch 2015b): 1. La seguretat d’ingressos es mesura mitjançant els indicadors següents: (a) cobertura de pensions; (b) ràtio de pobresa en edat avançada; (c) benestar de la gent gran, i (d) nivell de vida. 2. L’estat de salut mitjançant els següents indicadors: (a) esperança de vida als 60 anys; (b) esperança de vida saludable als 60 anys, i (c) benestar psicològic. 3. Les competències mitjançant els següents indicadors: (a) ocupació de les persones grans i (b) nivell educatiu de les persones grans. 4. Els entorns favorables mitjançant els següents indicadors: (a) relacions socials; (b) seguretat física; (c) llibertat, i (d) accés al transport públic. Espanya, en el conjunt de països del món valorats en aquesta classificació i en valors generals de cada domini, ocupa el lloc 25 en l’índex general (amb un valor de 61,7), quatre llocs per sota de 2014 a causa principalment de la baixada en l’indicador que analitza el nivell de competències en ocupació i el nivell educatiu de les persones grans. En la resta d’indicadors la posició d’Espanya es manté i, fins i tot, en algun cas millora algunes posicions; ocupa el lloc 37 en seguretat d’ingressos (amb un valor de 73,4); el lloc 3 en estat de salut (amb un valor de 80,5); el lloc 78 en competències (amb un valor de 24,0), i el lloc 22 en entorns favorables (amb un valor de 74,7). De totes maneres, i com queda recollit en AgeWatch (2015a), cal tenir en compte que «la crisi financera de 2008 va afectar les pensions a tot Europa […]. Al sud d’Europa les persones grans van sofrir un cop molt dur, sobretot Grècia i Portugal. Espanya va congelar les pensions» (p. 6). Les mesures d’austeritat que afecten les pensions, la salut i l’assistència a la llar donen lloc a altes taxes de desocupació en el grup d’edat de 50 a 65 anys. Això té a veure amb la baixada en l’indicador esmentat. |
|---|