Tú siempre vives en las películas... Análisis de la relación entre poesía y cine en la obra de Pere Gimferrer

A la seva trajectòria com a poeta, Pere Gimferrer ha utilitzat el cinema com una influència per conformar part de la seva creació i per construir cartografies simbòliques que comprenen mig segle de cinema. Personatges com la femme fatale, el detectiu, el vampir o el pirata han estat metàfores d'...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Gonzalez Castro, Eloy
Tipo de recurso: tesis doctoral
Fecha de publicación:2025
País:España
Institución:Universitat Autònoma de Barcelona
Repositorio:Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Idioma:español
OAI Identifier:oai:ddd.uab.cat:323366
Acceso en línea:https://ddd.uab.cat/record/323366
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Cinema
Cine
Hipertextualitat
Hypertextuality
Hipertextualidad
Ciències Humanes
Descripción
Sumario:A la seva trajectòria com a poeta, Pere Gimferrer ha utilitzat el cinema com una influència per conformar part de la seva creació i per construir cartografies simbòliques que comprenen mig segle de cinema. Personatges com la femme fatale, el detectiu, el vampir o el pirata han estat metàfores d'una existència que, de vegades, resulta frustrant i, d'altres, satisfactòria. Símbol d'un món que sembla inabastable, el cinema s'enfronta amb la seva grandesa a la petitesa de l'individu o l'inspira per superar la insuficiència de la vida. Aquest treball pretén analitzar de quina manera el setè art ha construït aquest discurs no només des d'un enfocament temàtic, sinó també formal. Amb això veurem que Gimferrer aprofita la tradició dels recursos retòrics i les innovacions pròpies de les Avantguardes per suggerir muntatges, enquadraments o seqüències tipificades pel discurs hollywoodià. L'apartat temàtic, d'altra banda, s'ha de dividir en tres parts. La primera tindrà com a objectiu traçar un esquema bàsic dels personatges que fan acte de presència als seus versos. Podrem analitzar de quina manera el jove poeta, aquell d'Arde el mar i La muerte en Beverly Hills, ens ofereix una visió molt diferent de l'experiència consolidada d'Amor en vilo i Tornado. Dibuixarem una trajectòria definida per la reinvenció i la reorientació d'una poètica en constant metamorfosi. En segon lloc, hem de destinar un espai per observar el cinema en si mateix com a tema. El pati de butaques, la pantalla, el projector o el món del setè art suposen espais significatius per al subjecte gimferrerià, detonants de la imaginació que condueixen cap a una reflexió sobre allò que queda més enllà de la sortida, sobre el temps o sobre el significat de l'art i la seva capacitat per retenir l'instant. I, finalment, en tercer lloc, deixarem unes últimes línies per avaluar els mecanismes mitjançant els quals el 'jo' retorna a la pantalla la seva mirada. La ironia, que no necessàriament ha de ser paròdica, serà el fil conductor que ens portarà a valorar la capacitat del poeta per barrejar-se amb els seus intertextos, per utilitzar-los a la seva voluntat, per jugar-hi o per resignificar títols i escenes. En resum, podem dir que aquest treball ha d'oferir una mirada àmplia i holística sobre una relació que abasta textos de diversa condició i confeccionats al llarg de molts anys. És per això que, en darrera instància, més que oferir un estudi sobre la relació entre cinema i poesia, conclourem amb una anàlisi profunda de la lírica de Pere Gimferrer. Les nostres conclusions revertiran, en definitiva, en l'obra del poeta barceloní per oferir noves perspectives i interpretacions i per renovar, sense alterar, línies d'investigació ja defensades per altres autors. Tot i així, no volem espantar l'interès d'aquell lector atent només a la relació intermedial. Considerem que, sobretot en l'apartat formal, aquest treball pot oferir-li conclusions susceptibles de ser aplicades a altres poetes.