Análisis y proposición de criterios interpretativos en relación a los supuestos de calificación culpable del concurso de acreedores establecidos en el art. 164.2.1º de la Ley 22/2003, de 9 de julio, Concursal
L'article 9.3 de la Constitució espanyola proclama el principi de seguretat jurídica, entès aquest com el manteniment de la certesa del Dret, tant pel que es refereix a la seva publicitat, com a l'aplicació de les seves normes. D'aquesta manera, l'ambigüitat dels termes d'un...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2016 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/397793 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/397793 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Dret concursal Derecho concursal Insolvency law Calificación del concurso Qualificació del concurs Concurs culpable Concurso culpable Incumplimientos contables Irregularidades contables Doble contabilidad Ciències Socials i Jurídiques 34 340 346 |
| Sumario: | L'article 9.3 de la Constitució espanyola proclama el principi de seguretat jurídica, entès aquest com el manteniment de la certesa del Dret, tant pel que es refereix a la seva publicitat, com a l'aplicació de les seves normes. D'aquesta manera, l'ambigüitat dels termes d'un precepte de dret positiu que dificulti la seva interpretació, pot suposar la vulneració d'aquest principi constitucional. No obstant això, certs instituts jurídics requereixen, per la seva eficient aplicació, determinat grau de discrecionalitat interpretativa; el que es manifesta per mitjà d'una pretesa ambigüitat, modulada per conceptes jurídics indeterminats o conformant preceptes com normes "en blanc" que ens remeten a diferents àrees del Dret o fins i tot a altres disciplines científiques. L'article 164.2.1º de la Llei Concursal estableix el supòsit de qualificació culpable del concurs de creditors per incompliments o irregularitats comptables. Del tenor literal del precepte es desprèn que el legislador l'ha volgut dotar d'àmplia discrecionalitat interpretativa. La recurrent presència del supòsit de culpabilitat per causes comptables en les sentències de qualificació del concurs i l'heterogeneïtat del repertori doctrinal, suggereixen l'estudi en profunditat de l'institut jurídic. La finalitat última d'aquesta tesi és el plantejament d´un marc interpretatiu per a l´aplicació de l'art. 164.2.1º LC, que minimitzi el grau de discrecionalitat i, sobretot, que eviti el risc d'arbitrarietat que pot arribar a suposar la interpretació literal d'algun dels seus termes. Els primers apartats d'aquest treball comprenen l'estudi de l'evolució històrica de l'institut jurídic en l'ordenament espanyol, així com l'anàlisi del Dret Comparat contemporani. Seguidament, s'emprèn l'estudi dels criteris jurisprudencials dels Tribunals espanyols i la diversitat doctrinal. Finalment, després d'haver definit el fonament jurídic i conceptual subjacent en l'aplicació del precepte, es detallen les propostes interpretatives. El repertori de criteris interpretatius proposats és el resultat d'un treball de recerca i reflexió jurídica amb la pretensió d'afavorir l'aplicació del precepte en concordança amb la ratio legis del concurs de creditors. Més enllà de la discrecionalitat en l'aplicació de determinats conceptes, en algun cas inevitable per la naturalesa dels mateixos, la interpretació teleològica del precepte, la remissió a criteris convencionals d'anàlisi dels estats financers i, en essència, el caràcter utilitarista de les proposicions plantejades, prevalen en el que cal entendre com el marc interpretatiu de l'art. 164.2.1º LC. |
|---|